Preguntes sense resposta

Preguntes sense resposta

Una pregunta sense resposta, una situació incòmode. No!!. Una nova oportunitat.


El 1926 en Sakichi Toyoda va fundar una empresa tèxtil Telers Automàtics Toyoda, empresa que més endavant es convertirà en Toyota.
En Sakichi Toyoda va ser conegut per la gran quantitat d’invents i millores que va realitzaren molts àmbits diferents. Una de les seves aportacions és el mètode dels 5 perquès
El mètode del 5 perquès es basa en preguntar-se de manera recurrent el perquè d’un problema fins a trobar l’origen d’aquest. Es considera, estadísticament, que fent 5 iteracions s’arriba a la solució final. D’aquesta maner es poden solucionar problemes, implementar millores i reduir costos.
El mètode s’ha de centrar en fets que han passat i no en casuístiques que no s’han donat. Per exemple no és vàlida una resposta, si hagués arribat el camió a l’hora no hauria passat.
En l’actualitat aquest mètode s’usa en les metodologies Lean i Six Sigma per als processos de millora i de resolució de problemes. Tot i això el mètode té algunes febleses i crítiques. El mètode depèn directament de les preguntes que es fan i del coneixement intern que tenen les persones que l’apliquen. D’aquesta manera és molt probable que aplicat en dos grups diferents la resposta final sigui també diferent. A més a més en un procés d’aquest tipus és molt senzill de confondre causa i efecte, per tant la conclusió final pot apuntar a un efecte enlloc de a una causa. Aquesta situació fa que la resolució del problema d’arrel no sigui la correcta.
A part dels problemes descrits, aquest mètode és molt bàsic i fins i tot podríem dir primari. Pensem en un entorn molt primari, un nen. Els nens tenen la necessitat d’entendre el seu entorn, per a ells encara desconegut, i la manera de fer-ho és.... Fent sèries de perquès!!!!!
El mètode doncs és trivial i lògic per a un nen, però per a alguns pares representa un gran problema. Quants cops he sentit un pare exclamar-se de l’època dels perquès del seu fill. Imaginem un entorn de treball amb una persona preguntant i perquè i perquè i perquè. Quan de temps trigaria aquesta persona a estar aïllada?
Personalment abans d’entrar en l’etapa dels perquès dels meus fills vaig proposar-me el repte de no deixar-ne cap sense respondre i tampoc val contestar un perquè sí.
He aconseguit acomplir aquest propòsit, de no deixar sense resposta cap perquè. Amb això, a més a més d’intentar no tallar la curiositat normal dels nens, a mi personalment m’ha aportat també guanys personals.
Per una banda he après coses. Hi ha hagut cops que evidentment, no sabia la resposta d’un perquè, en aquests casos he buscat la resposta i un cop l’he trobada he respost la pregunta. És una bona manera d’aprendre coses, les nens tenen una visió diferent del món, és una visió que no està esbiaixada, no està corrompuda com la nostra. Per aquest motiu fan preguntes que moltes vegades nosaltres ni tant sols ens plantegem, aquestes preguntes dels nens ens obren la ment un altre cop i podem aprendre moltes coses i maneres diferents de veure el món.
Per altra banda he hagut d’aprendre a comunicar-me amb un nen. He hagut d’aprendre un nou nivell de llenguatge apte per a la comprensió d’un nen. Si quan hem van preguntar perquè les coses cauen, jo hagués contestat que la gravetat les atrau amb una força equivalent a:

G · (m1·m2)
F = ---------------------
r^2

( nota, no us refieu de l’equació anterior que l’he escrita de memòria )
Després d’aquesta resposta probablement no n’hauria tingut més preguntes i a ulls del nen hauria semblat un imbècil. Què diu aquest ara?
Vaig haver de canviar el nivell de llenguatge per tal que un nen pogués entendre-ho i això ha estat també un aprenentatge molt important. Has de parlar sempre amb un nivell de llenguatge que el teu interlocutor pugui entendre, si no ho fas així estàs tenint un monòleg i no una conversa.
Així doncs el mètode dels 5 perquès pot tenir crítiques, pot ser esbiaixat, però és tant simple i bàsic que pot ser molt útil. Sobretot si s’arriba a una pregunta per a la qual no es té una resposta.
Quan arribem a una pregunta que no té resposta, de fet és una pregunta per a la qual nosaltres no tenim resposta, trenquem algunes de les crítiques que té el mètode. Ja no estem parlant de coneixement intern que el fem aflorar sinó d’adquirir nou coneixement. Per respondre a aquesta pregunta sense resposta haurem d’investigar, d’obrir el nostre coneixement, de buscar la informació necessària per tal de poder respondre-la. Haurem fet una passa més en el nostre creixement.
Hem de recordar també el nen dels perquès quan ens trobem amb aquesta pregunta sense resposta, doncs és possible que no tinguem resposta degut a que estem veient el món des d’una perspectiva que no ens la deixa veure. Hem de ser capaços de girar la nostra perspectiva sense prejudicis ni apriorismes per poder veure aquesta resposta amagada.
I finalment també hem de mirar al nen per veure si el motiu pel qual no tenim resposta és que no hem entès la pregunta, si el llenguatge que hem usat no és l’adequat per obtenir la resposta.

Ens equivocarem. Segur. Però obrirem nous camins per explorar i aprendre dels errors i dels encerts simplement fent-nos preguntes.



Links d’interès.


Imatge del post de : http://pixabay.com/

Comentaris