El l’actualitat totes les empreses necessiten innovar, les administracions públiques demanen innovació i fins i tot hi ha gent que es defineix com a innovadora. Tothom crida als quatre vents que la innovació és fonamental. Així què tothom a innovar.
Comencem pel principi però, què és la innovació?
La innovació segons el DIEC és Introduir quelcom de nou (en una cosa). Sovint usem el terme innovació quan ens referim a un altre terme proper però diferent, recerca i desenvolupament. El DIEC ens dona la següent definició de Recerca i desenvolupament ( RiD ) Activitat de recerca amb l’objectiu principal d’aplicar els nous descobriments i avenços científics i tecnològics a la millora de l’activitat productiva.
La innovació és doncs un terme genèric i la recerca i el desenvolupament s’inclou dins de la innovació. Així la innovació no es només recerca, hi ha moltes altres maneres de ser innovador que no inclouen la recerca.
Una acció de recerca requereix una inversió econòmica en temps i recursos i l’assumpció d’un risc. No tots els programes de recerca finalitzen de manera positiva, es possible que no s’assoleixin els objectius de la recerca i per tant que els recursos invertits en aquest procés no es puguin recuperar.
Per tant la recerca i els desenvolupament no està a l’abast de la majoria de les empreses. Moltes de les empreses no poden permetre´s d’arriscar recursos que els són necessaris. D’aquesta manera hi ha empreses, reticents a la “innovació” pels riscos que comporta.
Però com hem vist la innovació no és només recerca, hi ha altres maneres de ser innovadors i no haver d’assumir els riscos que comporta la recerca.
La primera opció per innovar dins d’una empresa és comprar la innovació. En aquesta situació podem trobar dos casos. Les empreses poden comprar la innovació que ha realitzat una altra empresa, habitualment una startup que està començant a aportar resultats o que té perspectives d’èxit. Un altre cas de la compra d’innovació és pot donar en el cas d’una innovació que ja està provada i que l’empresa adquireix per tal d’incorporar-la als seus processos.
En el primer cas continua existint un risc i un cost econòmic i per tant està fora de l’abast de la majoria de les empreses. El segon cas acostuma a ser també una mala situació doncs quan es compra la innovació habitualment ja està prou consolidada entre les empreses i per tant estem en una situació de desavantatge respecte dels altres.
Però existeixen altres camins per innovar dins de les empreses que comporten un nivell de risc baix, controlable i fins i tot assumible amb uns costos també reduïts.
Aquests altres mètodes estan fortament lligats a les persones. De fet la innovació està lligada a la creativitat i aquests és una de les característiques de les persones, fins i tot de les que no es consideren creatives. Cal trobar maneres de potenciar i propiciar aquesta creativitat per aportar innovacions a l’empresa.
Un dels mètodes per innovar és implicar als treballadors de l’empresa en el procés. Normalment els treballadors de les empreses que realitzen les tasques diàriament saben quines coses es podrien millorar per tal que la seva feina fos millor. Les persones que realitzen tasques es realitzen de manera repetitiva tenen el coneixement de com es podria millorar el procés, només cal que els donem l’oportunitat d’expressar les seves idees basades en el seu coneixement.
En un entorn on hi havia una queixa habitual de manca de temps vaig preguntar als membres de l’equip quina era la tasca que més temps els prenia i com pensaven que podien millorar-la per tal que no fos necessari tant de temps per fer-la. De manera gairebé immediata va aparèixer aquesta tasca menja hores, una tasca manual que a més s’havia d’executar a petició dels usuaris. La tasca a més de tenir el problema de necessitar molt de temps, requeria que s’interrompés la feina que s’estava fent en aquell moment per realitzar-la.
Va caldre només preguntar, com podem eliminar els inconvenients d’aquesta tasca i quan de temps necessitem per implementar-la, per obtenir una solució al problema implementada en un parell de dies. Vam innovar.
Podem també donar l‘oportunitat de expressar les idees a d’altres actors de les empresa, els equips, els proveïdors i fins i tot els clients. Només donant l’oportunitat a expressar les seves idees i les propostes podem implementar innovacions que milloraran els productes i els processos.
Una altre oportunitat que es pot aprofitar per incorporar innovació a un empresa a un cost reduït i que normalment es desaprofita. Els processos de contractació.
Habitualment quan hi ha una posició vacant en una empresa es busca una persona exactament igual que la que ha marxat. Si es poguessin clonar les persones aquest seria el procediment de substitució de les vacants.
El buscar un clon per ocupar la plaça vacant implica perdre una oportunitat d’innovar. Si es posa a una persona igual que la que ha marxat tot seguirà igual i per tant no hi haurà lloc per a noves idees ni per a les propostes noves.
Imaginem que tenim un carnisser que talla pollastres en filets. Un dia aquest carnisser plega de l’empresa i busquem una persona per cobrir la vacant. Si enlloc de buscar un carnisser amb experiència tallant pollastres a filets busquem un carnisser o fins i tot un peixater que sàpiga fer servir els ganivets. Aquetes noves incorporacions podran aportar noves maneres de fer les coses, podran presentar visions diferents de la tasca de tallar pollastres en filets. Totes aquestes noves aportacions seran innovacions que aportarà el fet d’incorporar una persona que no és exactament igual que la que ha marxat. Evidentment caldrà ser capaços d’escoltar les seves propostes, però existirà aquesta possibilitat.
Així doncs la innovació no ha de ser una tasca cara ni arriscada, simplement hem de ser capaços d’aprofitar totes les grans oportunitats que se’ns presenten en el dia a dia per a incorporar innovacions que poden aportar molts beneficis a un cost i risc reduïts.
Imatge del post de : http://pixabay.com/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada