En un post anterior definia la diferència entre dos termes relacionats amb la digitalització i que estan començant a emprar-se dins del món angloparlant., de digitalization en front de digitization.
Ara mirarem d’aprofundir una mica més en la digitalització segons aquesta definició és el procés de refer la manera de fer les coses que ens permet la ciència i la tecnologia.
Estem en un punt on la ciència i la tecnologia canvia ha canviat el nostre món de manera important. Hi ha un exercici molt divertit per tal de veure com ha canviat el món en els darrers anys. Podem agafar un llibre de ciència ficció d’un gran escriptor com ara Isaac Asimov i mirar com descriu les societats del futur. Si fem aquest experiment amb La Fundació ( 1951 ) veurem que tecnologies que Asimov ubicava en un futur llunya, a dia d’avui estan superades amb escreix. I estem parlant de només 66 anys enrere !!!
La ciència i la tecnologia ens ha portat a llocs que eren inimaginables fa només 50 anys. Però en molts casos estem encara fent servir esquemes de pensament i de treball d’aquella època.
La digitització ( digitization ), els ordinadors, les xarxes de comunicacions ens ha portat a un món on han canviat fins i tot els valors de la societat. Avui en dia moltes tasques les poden realitzar màquines, digitals o biològiques. A diferència de la primera i la segona revolució industrial, però, avui les màquines poden fer tasques més enllà de l’automatització.
Les noves xarxes de comunicacions ens permeten de saber coses al instant des de l’altre punta del món. La informació és a l’abast de qualsevol persona amb una connexió a Internet de manera immediata.
Tots aquests canvis i d’altres ens han dut a un món nou. En aquest nou món, hi ha tasques que fins ara eren de domini exclusiu dels humans que el màquines les fan millor que nosaltres. Ja no existeix un guru o un grup de gurus amb el coneixement absolut.
Som a una altra era. Aquesta nova era es caracteritza per diversos aspectes importants.
El canvi. El canvi continuat és aquí i no marxarà. Haurem d’adaptar-nos a viure en un món on el canvi sigui habitual. L’espècie humana no està acostumada al canvi durant el més de 100.000 anys d’existència ha viscut en un món de canvis lents. Actualment el canvi és intrageneracional, dins d’una mateixa generació hi ha canvis.
Convivència amb les màquines. Les màquines actualment ja no són només aparells de mecanització. Ja realitzen tasques que fins fa poc eren només a l’abast dels humans, fins i tot algunes d’aquestes tasques les realitzen més efectivament les màquines que no pas els humans. Tornem doncs a la situació de canvi descrita anteriorment, la manera de fer les coses canvia dins d’una mateixa generació.
La distribució del coneixement. Finalment el coneixement ja no és a l’abast d’un grup reduït de persones. El coneixement està distribuït per món. La quantitat de coneixements que existeixen fa físicament impossible l’existència d’homes del renaixement que dominin un munt de matèries diferents. En un post anterior ja vaig parlar d’això.
Som doncs en un món nou, un món digital, un món amb noves regles i valors. Però seguim usant processos i maneres de fer del món anterior.
En aquest nou món moltes de les coses que tenim el costum de fer ja no tenen cap sentit. A poca gent actualment de li passaria pel cap escriure un carta en paper, posar-la dins d’un sobre anar a comprar un segell i posar-ho tot plegat en una bústia, per saber com està el seu cosí que viu a Estats Units d’Amèrica. I això era un pràctica habitual fa només 30 anys!!!!
Per afrontar aquest nou món tenim dues eines.
La primera depèn de cadascú de nosaltres. Hem d’adaptar-nos, hem de ser capaços de viure en un món en constant canvi. Hem de perdre la por al canvi. La dita “més val boig conegut que savi per conèixer” ha de desaparèixer del nostre imaginari. Hem de ser capaços d’acceptar el canvi i d’adaptar-nos. Hem de perdre la por a treballar fora de la nostra zona de confort.
La segona eina que tenim ens la proporciona la tecnologia. Hi ha 7000 milions de persones al món. I la tecnologia permet que ens pugem comunicar entre nosaltres. S’han acabat els grans savis tancat en un estudi acumulant el coneixement i tenint respostes per tot. El paradigma ha canviat. Dues persones compartint coneixement poden avançar molt més ràpid que una persona sola.
Benvinguts al món de la col·laboració. La competència entre humans ha mort, visca la col·laboració.
Links d’interès.
Links a d’altres articles mencionats:
Imatge del post de : http://pixabay.com/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada