La generalització del terme es deguda que en els últims anys l'únic avenç real en tecnologia en l'entorn dels servidors, ha estat la creació de sistemes de caché a tots els nivells.
Cache
Segons la vikpèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cache) la memòria cache, continuo negant-me a dir-li memòria cau, es:
"La memòria cau, o memòria cache (en francès i en anglès) és aquella memòria d'alta velocitat instal·lada en el mateix processador i en la qual s'emmagatzemen les dades que el microprocessador necessita utilitzar més freqüentment. (Vegeu també fitxers temporals d'Internet."
Aquesta definició ha quedat obsoleta els darrers anys i el concepte ha esdevingut molt més genèric fent referència a un tipus de memòria d'alta velocitat aplicada a qualsevol sistema. Aquest concepte ha esdenvingut tant comú que fins i tot està gairebé normalitzat dins dels entorns professionals no relacionats directament amb la tecnologia.
La generalització del terme es deguda que en els últims anys l'únic avenç real en tecnologia en l'entorn dels servidors, ha estat la creació de sistemes de caché a tots els nivells. S'han donat diversos noms a tecnologies, que mirades amb uns ulls crítics poden acabar definit-se com un sistema de cache, amb més o menys persistència amb diverses maneres d'accedir-hi, i altres modificacions.
Tenim dins d'aquest grup de caches tecnologies tant diverses com, caches de base de dades, proxies, NoSQL, Content Delivery Networks, indexadors, arxius temporals de navegadors, etc.
La creació de tots aquests sistemes de cache diversos, ha estat necessària donat que l'entrada en la societat de la informació ha creat un increment molt alt en la creació d'informació i els sistemes on s'emmagatzema aquesta informació continuen tenint les mateixes limitacions que tenien fa uns anys. Ha augmentat la velocitat però no proporcionalment a l'augment del volum de les dades que cal tractar per tant ha calgut crear sistemes intermitjos per tal d'emmagatzemar conjunts d'informació preseleccionada per presentar-los de manera ràpida.
Tots aquests sistemes de cache, creen una complexitat dins dels sistemes que poden arribar a crear problemes de disponibilitat, de la informació i dels sistemes.
Cal doncs trobar una solució tecnològica que ens permeti de millorar l'accés als grans volums de dades que tenim i que continuaran creixent. Mentre no apareix aquesta tecnologia, i es posa a l'abast de tothom, és imprescindible que tinguem en compte aquest fet en el disseny de les aplicacions i posar especial ènfasi en la gestió de l'accés a les dades per tal que siguin el més òptims possibles. D'aquesta manera podrem eleminar algun dels nivells de cache que estem implementant evitant problemes en el funcionament de l'aplicació.
L'objectiu final ha de ser que la terminologia tècnica no acabi sent de domini públic, no per amagar res, si no perquè els usuaris volen fer servir una aplicació sense haver de pensar que ha de tancar-la i tornar-la a obrir perquè funcioni correctament.
-
Cache
Segons la vikpèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cache) la memòria cache, continuo negant-me a dir-li memòria cau, es:
"La memòria cau, o memòria cache (en francès i en anglès) és aquella memòria d'alta velocitat instal·lada en el mateix processador i en la qual s'emmagatzemen les dades que el microprocessador necessita utilitzar més freqüentment. (Vegeu també fitxers temporals d'Internet."
Aquesta definició ha quedat obsoleta els darrers anys i el concepte ha esdevingut molt més genèric fent referència a un tipus de memòria d'alta velocitat aplicada a qualsevol sistema. Aquest concepte ha esdenvingut tant comú que fins i tot està gairebé normalitzat dins dels entorns professionals no relacionats directament amb la tecnologia.
La generalització del terme es deguda que en els últims anys l'únic avenç real en tecnologia en l'entorn dels servidors, ha estat la creació de sistemes de caché a tots els nivells. S'han donat diversos noms a tecnologies, que mirades amb uns ulls crítics poden acabar definit-se com un sistema de cache, amb més o menys persistència amb diverses maneres d'accedir-hi, i altres modificacions.
Tenim dins d'aquest grup de caches tecnologies tant diverses com, caches de base de dades, proxies, NoSQL, Content Delivery Networks, indexadors, arxius temporals de navegadors, etc.
La creació de tots aquests sistemes de cache diversos, ha estat necessària donat que l'entrada en la societat de la informació ha creat un increment molt alt en la creació d'informació i els sistemes on s'emmagatzema aquesta informació continuen tenint les mateixes limitacions que tenien fa uns anys. Ha augmentat la velocitat però no proporcionalment a l'augment del volum de les dades que cal tractar per tant ha calgut crear sistemes intermitjos per tal d'emmagatzemar conjunts d'informació preseleccionada per presentar-los de manera ràpida.
Tots aquests sistemes de cache, creen una complexitat dins dels sistemes que poden arribar a crear problemes de disponibilitat, de la informació i dels sistemes.
Cal doncs trobar una solució tecnològica que ens permeti de millorar l'accés als grans volums de dades que tenim i que continuaran creixent. Mentre no apareix aquesta tecnologia, i es posa a l'abast de tothom, és imprescindible que tinguem en compte aquest fet en el disseny de les aplicacions i posar especial ènfasi en la gestió de l'accés a les dades per tal que siguin el més òptims possibles. D'aquesta manera podrem eleminar algun dels nivells de cache que estem implementant evitant problemes en el funcionament de l'aplicació.
L'objectiu final ha de ser que la terminologia tècnica no acabi sent de domini públic, no per amagar res, si no perquè els usuaris volen fer servir una aplicació sense haver de pensar que ha de tancar-la i tornar-la a obrir perquè funcioni correctament.
-
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada