En
l'actual situació sembla que això de la Unió Europea és un gran
error arran de la situació econòmica actual. Però en contra dels
grans vidents del "Jo ja ho havia dit" cal veure que el
problema de Europa, no és ara un bolet que ha aparegut de cop i
volta sinó una llarga recepta que s'ha anat cuinant a foc lent.
Vist
des del punt de vista d'un ciutadà europeu, des de l'entrada en
funcionament de la moneda única el 2002, i amb l'excepció de la
fracassada Constitució Europea, no ha passat res de res. La unió
monetària havia de ser el primer pas cap a la federació política,
però no ha estat aquest el cas. Tot a seguit igual i amb les
ampliacions que han tingut lloc en aquests anys la sensació final és
de completa inoperativitat d'Europa. Estem dins d'una organització
supraestatal que ens hauria de convertir en un dels llombringos del
món i en canvi hi ha la sensació que ens ha convertit en un niu de
buròcrates inoperants.
El
problema ha estat per una banda la reticència d'alguns estats a
tenir l'objectiu d'unió política com a punt d'arribada i en canvi
buscar protagonisme dins del seu propi estat dels avantatges que
representa estar dins de la unió monetària, oblidant que l'objectiu
final és la unió política. Actuant com a governs provincians
buscant només el benefici dels més propers a curt termini, enlloc
de mirar per l'objectiu global i millor, que representa la unió
política.
Ara
mateix no val el “jo ja ho havia dit” cal mirar endavant i
solucionar els problemes actuals i presentar propostes per al futur.
Amb independència de la procedència i la causa de la situació
actual.
La
primera part, solucionar el problema actual, sembla que finalment
Alemanya ha decidit agafat les regnes ( i França s'ha agafat a la
cintura d'Alemanya ). L'objectiu ara és treure Europa d'aquest cul
de sac financer on hem arribat. S’estan prenen decisions, tot i que
està costant, per com a mínim per salvar la situació actual.
Esperem que aquesta actitud no només sigui per mirar de controlar
l'incendi i tingui continuïtat un cop s'hagin salvat els mobles.
Alemanya ( i França ) liderarà la sortida del cul-de-sac, però hi
ha d'haver algú disposat a continuar amb els canvis un cop el
problema actual s’hagi solucionat, seguirà sent Alemanya?
Europa
a de tenir com a objectiu convertir-se en un Estat Federal o
deixar-nos ja de tonteries i desfer el que tenim. Existeixen
nombrosos exemples al món d'Estats Federals, no deu ser massa
difícil pagar un d'aquests estudis que ens costen tant diners per
tal de dissenyar el millor estat federal possible, amb l'experiència
dels que coneixem. El punt de partida és immillorable, la majoria
d'estats federals són conseqüència de la història, nosaltres
volem fer-ho des de la consciència i per tant podem planificar-lo i
fer-ho perfecte. En qualsevol cas no estem parlant d'una Europa
monolítica, això no ho podrem aconseguir, tampoc crec que sigui
l'objectiu, cal que cada territori continuí tenint la seva
idiosincràsia doncs el patrimoni cultural Europeu és un dels seus
valors més alts. Hem de tenir en compte aquest punt en l'estudi del
camí a seguir.
En
moments de crisi és quan Europa avança diuen alguns, a veure si
això és veritat o parlem només d'una petita sotragada per sortir
del pou i que tot segueixi igual. Cal que algú sigui valent un cop
fora d’aquesta crisi financera i plantegi un veritable full de ruta
per a la unificació política que sigui realista i que s’expliquin
totes les implicacions tant les positives com les negatives. Hi haurà
d'haver renúncies en totes les bandes, però cal que aquestes
renúncies es plantegin com un tot per un benefici comú més gran.
Exemples fàcils al respecte de les renúncies, és viable que hi
hagi 27 llengües oficials i/o de treball, 27 exercits, 27 ambaixades
(o 28, 29, 30, ...) en la futura Unió Europea? És necessària
l’existència de estats federals o autonòmics dins d’un supra
estat federal?
Aquest
full de ruta haurà de comptar amb la participació dels Estats
actuals i dels ciutadans. El resultat final ha de ser uns Estats
Units d’Europa que ens aportin seguretat, futur, transparència,
democràcia i llibertat.
Posem-nos-hi
ara, ara estem en un pou i s’ha demostrat que tal com hem anat fins
ara no ha funcionat. És necessari un canvi real, no un maquillatge.
Però el futur passa per l'Europa Federal.
EMili
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada