Oh Europa!!!

  En l'actual situació sembla que això de la Unió Europea és un gran error arran de la situació econòmica actual. Però en contra dels grans vidents del "Jo ja ho havia dit" cal veure que el problema de Europa, no és ara un bolet que ha aparegut de cop i volta sinó una llarga recepta que s'ha anat cuinant a foc lent.

Vist des del punt de vista d'un ciutadà europeu, des de l'entrada en funcionament de la moneda única el 2002, i amb l'excepció de la fracassada Constitució Europea, no ha passat res de res. La unió monetària havia de ser el primer pas cap a la federació política, però no ha estat aquest el cas. Tot a seguit igual i amb les ampliacions que han tingut lloc en aquests anys la sensació final és de completa inoperativitat d'Europa. Estem dins d'una organització supraestatal que ens hauria de convertir en un dels llombringos del món i en canvi hi ha la sensació que ens ha convertit en un niu de buròcrates inoperants.

El problema ha estat per una banda la reticència d'alguns estats a tenir l'objectiu d'unió política com a punt d'arribada i en canvi buscar protagonisme dins del seu propi estat dels avantatges que representa estar dins de la unió monetària, oblidant que l'objectiu final és la unió política. Actuant com a governs provincians buscant només el benefici dels més propers a curt termini, enlloc de mirar per l'objectiu global i millor, que representa la unió política.

Ara mateix no val el “jo ja ho havia dit” cal mirar endavant i solucionar els problemes actuals i presentar propostes per al futur. Amb independència de la procedència i la causa de la situació actual.

La primera part, solucionar el problema actual, sembla que finalment Alemanya ha decidit agafat les regnes ( i França s'ha agafat a la cintura d'Alemanya ). L'objectiu ara és treure Europa d'aquest cul de sac financer on hem arribat. S’estan prenen decisions, tot i que està costant, per com a mínim per salvar la situació actual. Esperem que aquesta actitud no només sigui per mirar de controlar l'incendi i tingui continuïtat un cop s'hagin salvat els mobles. Alemanya ( i França ) liderarà la sortida del cul-de-sac, però hi ha d'haver algú disposat a continuar amb els canvis un cop el problema actual s’hagi solucionat, seguirà sent Alemanya?

Europa a de tenir com a objectiu convertir-se en un Estat Federal o deixar-nos ja de tonteries i desfer el que tenim. Existeixen nombrosos exemples al món d'Estats Federals, no deu ser massa difícil pagar un d'aquests estudis que ens costen tant diners per tal de dissenyar el millor estat federal possible, amb l'experiència dels que coneixem. El punt de partida és immillorable, la majoria d'estats federals són conseqüència de la història, nosaltres volem fer-ho des de la consciència i per tant podem planificar-lo i fer-ho perfecte. En qualsevol cas no estem parlant d'una Europa monolítica, això no ho podrem aconseguir, tampoc crec que sigui l'objectiu, cal que cada territori continuí tenint la seva idiosincràsia doncs el patrimoni cultural Europeu és un dels seus valors més alts. Hem de tenir en compte aquest punt en l'estudi del camí a seguir.

En moments de crisi és quan Europa avança diuen alguns, a veure si això és veritat o parlem només d'una petita sotragada per sortir del pou i que tot segueixi igual. Cal que algú sigui valent un cop fora d’aquesta crisi financera i plantegi un veritable full de ruta per a la unificació política que sigui realista i que s’expliquin totes les implicacions tant les positives com les negatives. Hi haurà d'haver renúncies en totes les bandes, però cal que aquestes renúncies es plantegin com un tot per un benefici comú més gran. Exemples fàcils al respecte de les renúncies, és viable que hi hagi 27 llengües oficials i/o de treball, 27 exercits, 27 ambaixades (o 28, 29, 30, ...) en la futura Unió Europea? És necessària l’existència de estats federals o autonòmics dins d’un supra estat federal?

Aquest full de ruta haurà de comptar amb la participació dels Estats actuals i dels ciutadans. El resultat final ha de ser uns Estats Units d’Europa que ens aportin seguretat, futur, transparència, democràcia i llibertat.

Posem-nos-hi ara, ara estem en un pou i s’ha demostrat que tal com hem anat fins ara no ha funcionat. És necessari un canvi real, no un maquillatge. Però el futur passa per l'Europa Federal.

EMili