Som nosaltres, paradoxalment, els individus d’aquesta societat que no està preparada pel canvi els que hem de saber transmetre a les properes generacions que la tecnologia és neutre i no un enemic, que el canvi és la situació normal i no l’excepció per tal que ells puguin veure, viure i aprofitar amb normalitat el món i la tecnologia que els tocarà viure.
Segons el Termcat, la tecnologia és el conjunt de tècniques que permeten aplicar el coneixement científic a objectius pràctics en una àrea d'especialitat.
Tot i que la definició parla de coneixement científic i per tant limita la tecnologia a l’ús del mètode científic, que apareix a Europa els segles XVI-XVII. Sembla una mica prepotent, descartar com a tecnologia les tècniques que s’usaven en períodes anteriors i que van fer avançar la humanitat des de l’antigor fins a la revolució científica.
Tot i això, sí que és cert que el mètode científic va fer que l’evolució de la ciència i per tant de la tecnologia s’accelerés com no s’havia vist fins aquell moment. L’evolució tecnològica en els quatre segles que van des del segle XVII fins a mitjans del segle XX, és molt més ràpida que l’evolució des del descobriment de l’agricultura ( 9000ac ) o de la roda ( 4000 aC ) fins al segle XVII.
A partir de mitjans del segle XX, existeix una nova acceleració en l’evolució de la tecnologia, provocada l’aparició dels ordinadors i la seva capacitat de procés de dades. Aquesta nova acceleració és la que vivim en els nostres dies, potser fins i tot s’ha accelerat encara més amb l’ús d’Internet.
La tecnologia és la responsable de la creació d’eines i procediments que aporten determinats beneficis per a la societat que els usa. Això fa que la tecnologia sigui la responsable dels canvis que tenen lloc a les nostres societats, doncs és la responsable que apareguin coses noves i aquestes provoquen canvis en els comportaments i les activitats de la societat.
Els canvis sempre produeixen rebuig per part de les persones que hi estan involucrades. Però en l’antigor, donat que l’evolució era lenta en comparació amb l’esperança de vida de les persones, els canvis tecnològics eren suaus, s’anaven difonent per les societats al llarg de diverses generacions. Tot i aquest escenari, lent, segur que hi havia problemes en acceptar els canvis, per mes que no hagin arribat als nostres dies. Per exemple, Plató critica un avenç tecnològic relativament nou a la seva època per a determinats usos, l’escriptura com a transmissor de coneixements elevats, doncs considera que l’escriptura altera l’essència d’aquests coneixements.
Però nosaltres no estem sota d’un canvi suau i lent, ben al contrari, estem sotmesos a un allau constant de canvis. L’agricultura per exemple va trigar milers d’anys a expandir-se pel món, actualment un avenç tecnològic triga pocs anys ( o molt menys) a arribar als diferents llocs del món.
Aquest canvis tant ràpids ens creen una sensació d’impotència, no tenim temps d’assimilar un canvi i ja en tenim un altre a sobre. Amb les eines i productes que tenim ens passa una cosa semblant, no arribem mai a poder-ne treure totes les prestacions que ens ofereixen, que ja està obsolet i l’hem de canviar. Qui creu que està treien un rendiment del 75% de l’aparell amb el que està llegint aquestes línies? Des de quant tenim aquest aparell? Quina previsió de canviar-lo tenim?
Aquest canvi continuat, provoca per descomptat una reacció contraria, la crítica del canvi, la negació d’aquest canvi. I qui resulta perjudicat d’aquesta crítica, és evidentment, la tecnologia. I per anar contra la tecnologia se li dona un valor moral a les coses que aquesta crea, per poder-les criminalitzar.
Així doncs ens trobem en una societat que culpabilitza a la tecnologia, i sobretot les noves tecnologies, de problemes morals. Quants hem sentit que les noves tecnologies, fomenten l’individualisme, que creen monstres asocials, que atempten contra ves a saber què, i un llarg etcètera.
Aquestes crítiques però es fan cap a la tecnologia com si fos un ens real amb decisió pròpia. I la tecnologia, les eines i tot el que es pot crear en base a la tecnologia, no són entitats amb decisió pròpia. Les eines són neutres, no provoquen res, no tenen cap tendència a res, són les persones les que els donen aquest caire i és, curiosament, la mateixa tecnologia la que facilita que aquestes crítiques tinguin un abast més gran que no havien tingut en el passat.
La tecnologia depèn de l’ús que se’n faci, es pot usar tecnologia per a fer coses maques interessant i beneficioses, però és pot usar la mateixa tecnologia per a fer tot el contrari. Amb un martell podem construir una casa per aixoplugar-nos, però també podem usar un martell per agredir a una persona. Això no fa el martell ni bo ni dolent, simplement és la persona que el fa servir que és bona o dolenta.
La personalització i culpabilització que es fa actualment a la tecnologia, és una mostra de la poca evolució de la nostra societat, de la seva incapacitat d’adaptar-se al ritme de canvis en el que estem vivint, d’assimilar que es poden fer coses noves o de manera diferent de com s’han fet fins ara. És un problema de la societat i fins que aquesta no entengui que la situació normal d’aquí en endavant serà la del canvi i no la de l’estancament, no aconseguirem que la nostra societat avanci.
Probablement aquesta nova societat amb el canvi com a un fet acceptat i com a norma, nosaltres ja no la podrem veure i seran els nostres fills o néts. Els que havent nascut ja en aquest allau de canvis continuats seran capaços de veure-ho com una cosa normal. Però nosaltres hem de fer que ells, els nostres fills i nets, siguin capaços d’acceptar aquest canvi i no vegin la tecnologia com a un enemic, sinó com una eina que cal saber usar.
Som nosaltres, paradoxalment, els individus d’aquesta societat que no està preparada pel canvi els que hem de saber transmetre a les properes generacions que la tecnologia és neutre i no un enemic, que el canvi és la situació normal i no l’excepció per tal que ells puguin veure, viure i aprofitar amb normalitat el món que els tocarà viure.
Enllaços:
Imatge del blog: disseny per Freepik.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada