De compres a internet.

Aquesta llista no pretén ser exhaustiva de les modalitats de pagament que ens podem trobar. Tot i això cal tenir una idea dels tipus de pagament que ens trobarem amb els avantatges i limitacions que aquests porten associats.

La Internet ha apropat les empreses i els consumidors de tot el planeta,  però també ha afectat a la manera que es compren els productes i serveis. Amb les evolucions tecnològiques que hi ha hagut ara és possible d’adquirir productes en un gran varietat de modalitats de pagament. Anem a veure’n algunes.

Preu per producte/servei. Aquesta és la modalitat de pagament de tota la vida, jo compro quelcom i pago el preu que me’n demanen. En aquesta modalitat podem comprar tant productes normals ( un llibre, música ), com pagar una quota per tenir accés a un servei o producte, ( correu electrònic, o canal de música online ). En aquest cas Internet només ha facilitat la transacció, apropant el comprador amb el venedor, però el model és el mateix de fa anys. 

Fremium, trials i InApp. Tot i que són modalitats semblants i es basen en el concepte de provar abans de comprar no són el mateix. En una modalitat fremium es té accés al producte de manera gratuïta però no es té accés a la totalitat de les funcionalitats o característiques. Per exemple en el cas d’un programari, es tenen accés a determinades funcionalitats de franc, però per a les funcionalitats avançades que ofereix el producte cal pagar. En els trials sí que tenim accés a l’ús complet del producte, però el seu ús està limitat a un període de temps determinat, passat aquest temps el producte no es pot fer servir sense pagar. Finalment el model InApp, que s’ha desenvolupat molt gràcies als jocs en les plataformes mòbils es basa en que es pot usar el producte de manera gratuïta i sense limitacions, però per tal de poder avançar en l’evolució del joc, s’ofereix la possibilitat de comprar extres dins de la mateixa aplicació per tal de poder assolir nous reptes o nivells dins del joc.

Pay as you go i pay per use. Aquestes dues modalitats també tenen similituds entre elles doncs ambdues es basen en un concepte de lloguer, només cal pagar la quantitat de producte o servei que fas servir. La diferència bàsica entre ambdues modalitats és com es determina quina quantitat cal pagar.

Un model Pay as you go, està pensat per tal que comencis a usar el producte amb unes condicions més favorables i a mesura que vas necessitant més funcionalitats o més ús vas augmentant la teva quota. Així per a un model Pay as you go, es paquetitzen les funcionalitats que ofereix el producte i es comercialitzen aquests paquets. Per exemple hi ha aplicacions al núvol que poden tenir un diferents paquets amb diferents funcionalitats. El Paquet Starter costa 10$/mes i inclou 2 usuaris, amb les funcionalitats A, B i C. Paquet Normal costa 40$/mes i inclou 10 usuaris i les funcionalitats A, B, C, D, E i F. El paquet Avançat costa 150$/mes i inclou ....  etc.

Per contra en el model pay per use, es comptabilitza l’ús que es fa del producte en funció d’una sèrie de paràmetres i es cobra aquesta quantitat. No existeixen ni paquets ni limitacions en les funcionalitats disponibles i el cost només depèn del paràmetre o conjunt de paràmetres especificats. Aquests paràmetres poden ser, el nombre d’usuaris, el nombre de minuts que s’usi, la capacitat d’emmagatzematge que s’estigui fent servir, la quantitat de dades que es transmeten, etc.

Pot existir una modalitat entre mig d’ambdues, el preu per volum. En aquest cas es marquen uns llindars, uns paquets, sobre algun dels paràmetres i es paga un preu en funció de en quin tram de consum estàs. Per exemple si ho fem en dades transmeses, si usen 10GB o menys pagues X, si uses 30GB o menys pagues Y.

Just in time pricing. Aquesta modalitat de pagament es basa en el fet que un producte pot tenir un valor diferent en funció del moment en que es faci la compra. En aquesta modalitat hi ha algunes empreses que ofereixen serveis d’informació, doncs un informe o una notícia no té el mateix valor en el moment de publicar-se que 3 mesos més tard. Així podem trobar per exemple que un diari online fa pagar 1€ per una noticia d’avui, 0.1€ per una notícia de la setmana passada i oferir-la de franc al cap d’un mes.

Preus per funcionalitat, podem trobar-nos també que és el consumidor el que selecciona les funcionalitats que necessita i en funció d’aquesta selecció es realitza el càlcul del preu. Aquesta modalitat es pot trobar en entorns força especialitzats doncs requereix tenir uns coneixements elevats del producte que s’està comprant. Es pot veure aquest model en algunes contractacions de serveis de hosting, on el client selecciona la llista de serveis que vol que li ofereixin.

Preu per finestra temporal. També podem trobar de manera independent o complementaria a alguna de les modalitats anteriors un pagament escalat en funció del moment en que es realitza el consum del producte. Podem tenir un cost per un producte de 5€ si el consum es realitza entre les 8h i les 18h i un preu de 3€ si el consum es fa fora d’aquesta franja horària.

Aquesta llista no pretén ser exhaustiva doncs a més a més dels matisos que hi ha dins de cadascuna de les modalitats, és un àmbit on hi ha una evolució continua degut a la pròpia evolució de la tecnologia. Anys enrere no era possible de calcular qui feia servir el producte com el feia servir i d’altres coses que avui es poden veure i per tant es pot ajustar el cost en base a aquestes dades.

La complexitat en aquestes models de pagament afectarà de manera important a l’hora de prendre decisions de compra doncs les comparacions entre productes no seran trivials. Sovint ens trobarem que els productes que volem comprar tenen modalitats diferent de pagament i que ofereixen funcionalitats o les característiques diferents depenen de la modalitat que usin.

Això fa que el procés de decisió de compra agafi un nou grau de complexitat que caldrà gestionar de manera adequada.

Imatge del post de : http://pixabay.com/