Translate

8:30
0 comentaris

L’evolució encara és vàlida pels humans?

dimecres, 29 d’octubre de 2014
Amb l’espècie humana hem arribat a un punt on ja no té sentit la teoria de l’evolució.


L’any 1859, es publicava a Anglaterra un llibre que canviaria la visió del món, l’origen de les espècies, escrit per Charles Darwin. Tot i que inicialment el llibre va crear molta controvèrsia donades les conviccions religioses de la societat d’aquell moment, finalment a principis del segle XX la comunitat científica va donar suport massiu a les teories exposades al seu llibre més de 60 anys abans.

El llibre explica els motius que han portat a la varietat biològica del nostre món en base a les observacions que Darwin va realitzar al llarg de la seva vida i en particular del famós viatge d’investigació a bord del Beagle, entre 1831 i 1836. L’edició en català de 1998 que vaig llegir jo, és de fàcil lectura per als que no tenen grans coneixements de biologia ni genètica.

En la seva teoria Darwin defensa que la biodiversitat de la natura es deguda a un lent i continuat canvi en les característiques de les espècies, aquest procés és el que s’anomena evolució de les espècies.

Aquesta evolució de les espècies, segons Darwin, està basa en 2 fets la modificació aleatòria de les característiques dels individus i la selecció natural i sexual. En l’actualitat s’afegeixen alguns altres trets a aquest fets bàsics com la selecció social, la deriva genètica i d’altres conceptes nascuts del coneixement actual de la genètica que en temps de Darwin no existien.

La modificació de les característiques dels individus és un fet que es dona en la duplicació de la càrrega genètica. Quan es duplica una cèl·lula existeix la possibilitat que existeixin errors en la duplicació del material genètic. Aquests errors es regeixen per l’atzar, no existeix cap regla que digui quins errors es produiran en una cadena d’ADN que es duplica. Aquests errors doncs donen una cadena d’ADN diferent a l’individu i aquesta nova cadena pot tenir diverses implicacions per a ell. Pot ser un canvi innocu, neutre, positiu o negatiu.

Un canvi innocu afecta a una part del genoma que no té efecte en la vida de l’individu. Un canvi neutre si que fa aparèixer una diferència però no té cap repercussió en la vida d’individu, per exemple un conill al que li canviï la tonalitat del pelatge no tindrà conseqüències per a ell. Els canvis negatius són aquells que fan aparèixer una característica que és perjudicial per a la seva supervivència, si el conill agafa un color blanc i viu en un bosc aquest canvi va en contra de la seva supervivència doncs els depredadors el veuran més fàcilment. Els canvis positius són aquells que afavoreixen la supervivència de l’individu així si el nostre conill blanc viu a un entorn on sempre està nevat aquest canvi li donarà més possibilitats de sobreviure.

Aquesta classificació dels canvis és el que Darwin va anomenar selecció natural, els canvis positius permeten que els individus tinguin més possibilitat de sobreviure, estan més adaptats al seu entorn, i per tant també tindran més possibilitats de passar la seva informació genètica als descendents fent evolucionar l’espècie.

En aquest punt és on entra un altre factor d’atzar en l’evolució natural, la deriva genètica. Fins i tot si una modificació implica una millor adaptació al medi natural aquesta adaptació pot no traspassar-se als seus descendents per diversos motius. L’individu pot morir abans de poder tenir descendència, fins i tot en cas de tenir descendència aquest pot no heretar aquests trets, etc.

Per tant l’evolució natural de les espècies és bàsicament un factor atzarós i que no respon a les necessitats de l’espècie. Existeix però l’evolució artificial provocada per l’home i aquesta sí que respon a les necessitats, de l’home i té una línia de progrés. Per exemple des del naixement de la ramaderia i l’agricultura l’home ha potenciat els individus que oferien més recursos. Les vaques actuals són les descendents de les vaques que donaven més llet als ramaders. Les vaques que no produïen tanta llet eren eliminades de la cadena de reproducció i per tant existia una selecció artificial.

Seguint una evolució de milions d’anys des d’uns primats africans, després de passar per diferents espècies i d’haver-hi hagut moltes espècies d’homo convivint a l’hora en els mateixos espais finalment van aparèixer els homo sapiens actual fa aproximadament 130.000 anys.

Però aquest homo sapiens decideix de començar a dominar el seu entorn fa uns 10.000 anys  esdevé sedentari i comença a cultivar plantes i cuidar animals. D’aquesta manera deixa de dependre de la selecció natural per sobreviure i per tant la teoria de l’evolució ja no te sentit. Un canvi genètic deixa de tenir importància en la supervivència de l’individu i per tant en les seves possibilitats de transmetre aquesta genètica als seus descendents.

Continuen existint les modificacions genètiques en els humans, igual que en tots els altres éssers vius però donat que a la pràctica aquests canvis no representen un avantatge no segueixen la teoria de l’evolució. En l’actualitat, no existeix una selecció prèvia d’aquests canvis abans de que s’apliqui l’atzar de la deriva genètica, els canvis genètics només depenen de si l’atzar dona que un canvi es propagui a les següents generacions i finalment aquest canvi esdevé comú a un conjunt de població.

Així el proper cop que algú us parli que en el futur els humans tindrem un cap 10 vegades més gran que l’actual i unes extremitats atrofiades, que ens desapareixeran els dits dels peus o que les dits polzes seran més grans ( perquè juguem amb les vídeo consoles i els mòbils ) podeu estar tranquils que si no és amb enginyeria genètica aquests canvis probablement no es donaran mai, hem arribat a un estancament de l’evolució natural de la nostra espècie.


Links d’interès.




Imatge del post:
By Unknown, The Hornet is no longer in publication and it is very likely for a 20-year-old artist in 1871 to have died before 1939 [Public domain or Public domain], via Wikimedia Commons


Comparteix amb:
 
Toggle Footer
Inici