La tradició de fer cagar el tió la nit de Nadal sembla molt nostrada i assentada avui en dia. Però fa uns anys aquesta no era la situació. Com era el tió i com hem arribat aquí? Aquesta és la meva versió.
La tradició de fer cagar el tió la nit de Nadal sembla molt nostrada i assentada avui en dia. Però fa uns anys aquesta no era la situació. Com era el tió i com hem arribat aquí? Aquesta és la meva versió.
Quan jo era petit, si més no al meu entorn, fer cagar el tió no era una cosa habitual. A la meva escola, només jo ho feia. Quan en parlava ningú sabia de què estava parlant, o veien com una cosa tant estranya que finalment vaig optar per no parlar-ne.
Van passar els anys i a casa seguíem amb la tradició, però amb un sentit ja només de seguir una tradició com fan els adults. No teníem realment una relació fora de la família en referència al tió.
Darrerament he tornat a entrar en aquest entorn com a un infant, de fet com a dos infants. I ha passat de ser una mera tradició de la nit de Nadal a tornar a ser un cosa màgica on tothom hi participa i això és el que m’ha sorprès més. Ara tothom sap què és el Tió, en veus per tot arreu, dibuixos, botigues, fires de Santa Llúcia, actuacions al carrer. A les escoles també estan involucrats, sortides per anar a buscar el Tió, portar-li menjar cada dia, fer-lo cagar a la classe.
Paral·lelament a aquesta revifalla del Tió, també he vist un estancament, sinó un retrocés de l’avi panxut, el Pare Noel. Quan jo era petit semblava que s’ho havia de menjar tot, que en uns quants anys, només quedaria ell per repartir regals al Nadal. Els Reis plantaven cara contra l’invasor, però els Reis sempre han tingut un problema de calendari, si tant màgics són perquè porten les joguines just el dia abans de tornar a l’escola. Amb aquest important problema de calendari el Pare Noel mica en mica semblava que aconseguiria quedar-se amb el monopoli.
Contràriament al que es podia intuir qui ha plantat cara al Pare Noel ha estat un tronc pel qual ningú en donava dos rals fa uns anys. Sembla doncs que el Tió ha arraconant una mica, o si més no, ha parat l’expansió del Pare Noel. En Tió també caga en un bon moment del calendari, a més pels nens no representa tant sacrifici, no cal anar a dormir amb els nervis de que portarà, abans d’anar a dormir ja tenen els regals. El problema es per als pares quan han de fer anar a dormir els nens.
Sembla lògic pensar que per algun motiu hi ha hagut una rentada de cara i alguna mena de campanya de màrqueting a favor del nostre Tió. Realment jo no n’he estat conscient, però tinc aquesta sensació i la veig com a la única possible per poder explicar aquesta revifalla.
El Tió ha canviat. Quan jo el feia cagar de petit, si érem a Barcelona ho fèiem amb una capsa ( normalment del lot de nadal ), al poble sí que fèiem servir un tió de llenya. Però, ni la capsa ni el tió tenien personalitat, eren un objecte casual i improvisat. Avui hem donat personalitat al Tió, ja no pot ser una capsa buida ni un tronc qualsevol. Ha de ser un troc rialler, amb barretina. S’ha d’anar a comprar a algun lloc i a veure qui és el valent que després tira el tió al foc tal com mana la tradició.
Les coses que caga el tió també han canviat, quan jo era petit, cagava torrons, neules, alguna ampolla de vi i cava ( un altre cop el lot de Nadal hi tenia coses a dir ), i alguna tonteria per als nens. Fèiem cagar el tió i directament del cul ho portàvem tot cap a la taula per fer el sopar de la nit de Nadal.
Els tions d’avui en dia, ja no són tant escarransits, segurament el fet de donar-los personalitat ha influït en la seva generositat. Ara els tions ja caguen joguines i altres coses de més embalum que abans. Ara ja és una llista de regals amb cara i ulls.
El tió ha passat de ser un element divertit i complementari a tenir la capacitat de ser un punt central de la nit de Nadal.
Tot això tal com ja he dit crec que ha de ser degut a algun tipus de campanya de màrqueting, i el motiu de la campanya, o l’èxit de l’expansió ha estat el canvi ens els conceptes que envoltaven el tió.
Ara ja podem veure el tió com un element més dins del conjunt global del consumisme nadalenc. Ja no és un element folklòric curiós. Ara ja pot formar part de les festes perquè implica moviment de diners. Cal comprant-lo, els regals que caga ja no són tonteries, si no coses sèries. El tió ara té valor econòmic.
El tió s’ha modernitzat i ha entrat de ple a l’era del consumisme, per això ha sobreviscut i s’ha generalitzat. Hem aconseguit canviar una tradició i això no és gens senzill.
Suposo que el fet que el tió hagi agafat més mercat ha fet que el Pare Noel no hagi pogut expandir-se com es preveia. Però la veritat per a un nen, és molt més divertit donar cops de bastó que no anar a dormir amb nervis. I a veure qui pot competir amb la paraula estrella de la marca “Tió” en un mercat de nens. “CAGAR”
En resum, hem fet evolucionar una tradició i hem aconseguit de revifar-la amb aquesta renovació. Ara només ens queda ser capaços d’exportar-la. Algú s’hi atreveix?
Bon Nadal i que el Tió us cagui moltes coses!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Links d’interès.
Imatge del post de : By Enfo (Own work) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada