Tingues un objectiu, encara que només en sigui un.

Hi ha vegades que trobes frases que resumeixen una manera de pensar en els llocs més insospitats.

Estava a punt de fer l’actualització d’un programari, llegia les instruccions per fer-la ( tothom té mals costums què hi farem ). De les primeres frases del manual, “has de tenir un objectiu per fer l’actualització, encara que en sigui només un i que sigui tant senzill com vull usar les  funcionalitats de la nova versió”

La frase, evidentment, hem va sobtar, no és el tipus de frases que trobes en un manual. Això va fer que llegís tot el manual per veure on estava el problema. I no, no existia cap mena de problema fora dels habituals en aquest tipus d’actualitzacions.

Tot això però va fer que la frase hem quedés al subconscient donant voltes. Al cap d’una estona, potser més, ho vaig veure clar. Un d’aquells moments que les anglosaxons ara anomenen “Aha moment”, els antics grecs en deien eureka i jo probablement vaig dir quelcom més groller.

Tingues un objectiu, encara que només en sigui un. Una frase fantàstica. Resumeix una pràctica que intento seguir, tot i que de vegades no ho aconsegueixo ( tots tenim rampells ), en una frase planera. Jo necessito totes aquestes lletres per explicar el que es diu en aquesta senzilla frase.

Realment quan fem qualsevol cosa hem de tenir com a mínim, un objectiu per fer-la, i això és aplicable a tots els nostres àmbits. És igual si el objectiu és transcendental o no. Tots els objectius son perfectament lícits, perquè ens ve de gust, perquè està de moda, perquè estem obligats a fer-ho, perquè mai ningú ho ha fet així i vull veure què passa o perquè això ens reportarà algun tipus de benefici.

Cal tenir clar el objectiu pel qual es fa. D’aquesta manera podrem valorar posteriorment si ha acomplert les expectatives, o no. Si no tenim un objectiu clar i ben definit, com podrem després fer una valoració de l’impacte del que hem fet?

Tenint com a mínim un objectiu, podrem valorar i veure si aquest s’ha complert. Però no només això, en aquesta situació també podem aprendre moltes coses.

En el casos que el resultat satisfà l’objectiu original a més a més de la satisfacció pròpia que tenim, també hi haurà un aprenentatge. Haurem après que fer X ens aporta Y. Haurem après, simplement, a fer X. Haurem après de les dificultats que ens haurem trobat mentre fèiem X,, etc.

Però els casos en que ens apartem de la correspondència directa entre l’objectiu i el resultat són els que poden resultar més interessants.

Imaginem que després de fer X, obtenim el que volíem, però a més a més descobrim un munt de coses que no prevèiem. En aquesta situació al que hem dit que podem aprendre més amunt, també haurem tingut la possibilitat d’aprendre moltes més coses que potser no sabíem que existien o que podien passar. Segurament hem obert tot un nou ventall de possibilitats per explorar i per aprendre.

Pensem també que passa si tot i no obtenir el que volíem hi ha un munt d’altres coses que apareixen quan acabem el que estàvem fent. Aquestes coses poden ser molt interessant fins i tot més que el objectiu original. D’acord, no hem tingut el que volíem però totes les altres coses que hem obtingut ens aportaran també molt d’aprenentatge o millores respecte la idea original. La sort bàsicament és això, obtenir resultats que et beneficien i no t’esperaves quan vas començar la tasca. Aquestes noves coses que hem descobert ens permetran també explorar noves àrees, veure coses diferents, podem aprendre també perquè no havíem vist això amb anterioritat. Se’ns obre un nou ventall de possibilitats per davant.

Finalment, si el que hem fet acaba en un desastre, no hem aconseguit el que volíem i tot el que hem obtingut és per reciclar. Tatxan! Això també és un aprenentatge, perquè ha anat tot d’aquesta manera? Perquè ens hem equivocat ? Com podem fer-ho perquè el proper cop això vagi millor? És un altre tipus d’aprenentatge, però que molt sovint pot ser fins i tot molt útil de cara al futur.

Com podrem valorar i aprendre de totes aquestes coses si de bon començament no teníem clar quin era el objectiu?

Dos conceptes que són molt importants en aquesta manera d’actuar. Ser honest i voler aprendre.

No servirà absolutament de res que marquem un objectiu i al final del procés el canviem per tal que s’adapti als resultats que hem obtingut. O negar els resultats que hem tingut perquè no són els que esperàvem, o qualsevol altra variació. Tampoc servirà de res que un cop veiem el resultat, no vulguem aprendre’n res, i tornem a fer-ho exactament igual el proper cop, el mateix objectiu, el mateix procediment, els mateixos errors, l’estancament.

Recordo frases memorables de l’estil “La realitat està equivocada. El correcte és el que diu el meu PowerPoint”

Hem de ser honestos amb els resultats i aquests ens han de servir per millorar, per aprendre, per obrir noves oportunitats, si no ho som simplement ens estem enganyant a nosaltres però la realitat acostuma a ser tossuda.

Tingués com a mínim un objectiu i estigues disposat a aprendre del resultat.

Imatge del post de : http://pixabay.com/