Translate

8:30
0 comentaris

Llibertat, democràcia i economia.

dimarts, 30 de juny de 2015
Llibertat, democràcia i economia.

AIXÒ ÉS UNA AMENAÇA!! ESTÀS PASSANT PER SOBRE DE LA MEVA LLIBERTAT!!! ETS UN FEIXISTA! UN MALEÏT NEOLIBERALISTA SALVATGE!!!




Suposem una persona que és molt solidària que destina cada principi de mes 100€ a diferents organitzacions implicades amb el benestar i la millora de la societat, de la natura, del medi ambient, etc.
Aquesta persona a més a més té un sou de 100€ al mes i te comptat que necessita 50€ cada mes per viure. Amb aquests diners paga el lloguer de la casa, el menjar, la roba i totes les factures que li arriben pels diferents serveis que utilitza, llum, aigua, gas.
Després de pagar la seva quota de solidaritat mensual, recordem que paga 100€ al principi de cada mes, necessita més diners per poder viure durant el mes.
Té un amic però que cada mes li deixa 50€ per tal que pugui pagar el lloguer, el menjar i les coses que necessita per viure. Entre ells dos tenen un acord, l’amic li deixa els diners i la persona solidària els hi tornarà més endavant.
Al cap d’uns quants mesos però l’amic, comença a tenir la mosca darrera de l’orella. Porta molts mesos deixant-li 50€ cada mes a la persona solidària, però encara mai li ha tornat ni un sol cèntim de tots els que li ha deixat.
Després de molt pensar-s’ho l’amic decideix de parlar amb la persona solidària.
  • Mira, em sembla que les coses no van prou bé entre nosaltres.
  • A no? Perquè.
  • Cada mes t’estic deixant 50€, tot i que sempre m’has dit que un dia me’ls tornaràs fins ara no me’n has tornat cap. Hem de solucionar això d’alguna manera.
  • T’escolto.
  • Et proposo el següent. De tots els diners que t’he deixat, no cal que me’n tornis cap. Però has de fer alguns canvis en la manera com gestiones els teus diners. Hi ha dues opcions, o bé busques una feina on cobris més diners o bé redueixes despeses, o ambdues coses a l’hora. De tota manera, com que no vull deixar-te penjat, al cap i a la fi som amics de fa molts anys, si tu et compromets a gestionar millors els teus diners jo de moment seguiré deixant-te els 50€ cada mes i tu ja me’ls tornaràs mica en mica.
A la persona solidària aquests tracta li sembla perfecte i no dubta en acceptar-lo.
Dit i fet. La persona solidària comença a buscar una feina que li paguin més diners cada mes, però es clar, el mercat laboral està com està i costa molt de trobar una feina millor pagada. A més a més repassa tota la llista de donacions que fa cada mes, per tal de reduir les seves despeses. Evidentment ha de reduir aquestes despeses, no pot pas reduir els 50€ que necessita per viure cada mes.
Però això tampoc resulta una tasca senzilla, a les balenes no es pot retirar l’ajut, el necessiten tant. Tampoc als pobles indígenes llunyans, no sap ben bé on són, però caram no tenen ni televisió pobrets. Els diners que dedica a diverses organitzacions d’ajuda als necessitats de la seva ciutat tampoc.
Ostres el món està tant malament!!!
Sense decidir-se per quines són les despeses que ha de reduir i tampoc sense trobar més ingressos, la situació es repeteix. Cada mes el seu amic li deixa 50€, per poder arribar a final de mes i cada mes la persona solidària, necessita aquests 50€ extres. A trobat fins i tot altres organitzacions a les quals hauria de donar diners, però molt a contracor, es controla i no augmenta la seva quota de solidaritat.
Evidentment la situació es repeteix. Al cap d’uns mesos el seu amic torna a tenir la mosca darrera l’orella, aquest cop més que una mosca és un borinot. Han passat els mesos, ell ha seguit deixant els 50€ cada mes a la persona solidària, però no ha vist cap canvi en el que van pactar, segueix tenint les mateixes despeses i no ha augmentat els seus ingressos. Per descomptat no ha vist ni un dels euros que li ha deixat en aquests mesos.
Torna a armar-se de valor per tenir una nova conversa amb la persona solidària.
  • Mira han passat molts mesos i seguim igual. Vaig dir-te que no calia que hem tornessis els diners que t’havia deixat i que seguiria ajudant-te durant el temps que necessitessis per reestructura la teva economia. Però han passat els mesos i seguim igual. No has fet res del que van acordar que faries i per tant segueixes necessitant cada mes els 50€ que et deixo.
  • Però es que totes les causes necessiten els meus diners, no puc deixar de donar-hi diners. I trobar una nova feina és difícil i a més a més les feines que hem pagarien més diners farien que la meva companya s’enfadi perquè arribaria molt tard a casa o no hi seria els caps de setmana. No puc fer res per solucionar aquesta situació.
  • Doncs hem sap molt de greu però jo no et deixaré més diners cada mes. Porto molts mesos donant-te diners i es com llençar aquests diners a les escombraries, no veig el moment en que deixaràs de necessitar aquests diners cada mes.
  • Es clar que sí. Quan totes les injustícies del món estiguin resoltes gràcies a les meves donacions jo ja podré començar a tornar-te els diners.
  • Mira farem un altre cosa. Tu reduiràs les teves despeses i augmentaràs els teus ingressos i cada mes m’explicaràs que has fet per millorar la teva gestió dels diners. Si el que has fet va en aquesta direcció, és a dir, reduir despeses o augmentar ingressos jo et deixaré els diners que et faltin. I repetirem això cada mes, així només et deixaré els diners si tu has fet quelcom per millorar la teva situació.


  • AIXÒ ÉS UNA AMENAÇA!! ESTÀS PASSANT PER SOBRE DE LA MEVA LLIBERTAT!!! ETS UN FEIXISTA! UN MALEÏT NEOLIBERALISTA SALVATGE!!!




Imatge del post de : http://pixabay.com/

Comparteix amb:
 
Toggle Footer
Inici