Darrerament s’està intentant de canviar un concepte relacionat amb la digitalització.
Quan va començar a aparèixer les tecnologies digitals, relacionades amb l’evolució dels ordinadors va aparèixer també un concepte la digitalització. Aquest concepte definia el pas d’usar les tecnologies que fèiem servir fins aquell moment per usar noves tecnologies. Amb aquest canvi vam passar de les cintes de casset i els discos de vinil als cds d’audio digitals i de les cintes de vídeo VHS als DVDs.
Així vam passar d’usar coses “analògiques” a usar coses digitals. Teníem un ordinador que fèiem servir per escriure a màquina. Un full de càlcul per fer operacions matemàtiques bàsiques. Fins i tot va començar a aparèixer una cosa que substituïa les cartes ensobrades i amb segells per correus electrònics.
Només cal que fem un repàs a la nostra memòria de com fèiem determinades coses fa 20 anys per veure que ja estem vivint en un món digitalitzat. A dia d’avui ningú seria capaç de fer la seva feina sense tenir un ordinador, o un aparell electrònic a l’abast.
Som doncs en un món digitalitzat.
Però un cop tenim un món digitalitzat la ciència no ha parat, no ha quedat estancada en la conversió analògica-digital. Ha seguit avançant. Ha seguit evolucionant. D’aquesta manera actualment la tecnologia ens permet de fer coses que només 10 anys enrere eren material de llibres de ciència ficció.
Entrem, de fet ja hi som, en un nou model. El món ja està digitalitzat, però la tecnologia ara permet de fer moltes més coses que escoltar música en format digital o escriure documents sense usar els paperets de Tipex per corregir les errades d’escriptura.
A dia d’avui la ciència, gràcies a que vivim en un món digitalitzat, permet moltes més coses. Hi ha dos punts molt importants que obre la tecnologia en els nostres dies.
El primer punt, i el més important de tots ells, és el canvi. La societat humana ha viscut durant mil·lennis en un entorn de canvi lent. La manera de viure i de fer les coses no canviava de manera notable entre les generacions. Una persona del segle XV i una del segle XVI tenien moltes coses en comú, la seva vida no era tant diferent. Fins i tot una persona que visqués a l’Imperi Romà ( segle III per exemple) i una persona del segle XII no tenien gaires diferencies en el seu modus vivendi.
Això avui ja no és cert. El canvi no és entre generacions com podia ser en temps de la primera revolució industrial. Avui el canvi el veiem en una mateixa generació, el món on vam créixer i aprendre ja no té res a veure amb el que vivim en l’actualitat.
La ciència ens ha portat el canvi i aquest canvi és aquí per quedar-s’hi, ens agradi o no.
El segon punt important és que la ciència ens obre un nou món de possibilitats de fer les coses d’una manera diferent en tots els àmbits. Actualment podem fer coses de manera senzilla que eren imaginables fa uns quants anys.
El problema rau, però, en els humans. Els humans donada la seva història tenen aversió al canvi. I canvi és el que tenim gràcies a la ciència. Això afecta a tots els àmbits de les nostres societats. Des de la comunicació fins a les compres que realitzem.
Per això estem en un nou paradigma. Ja no hem de parlar de digitalització, ja ho estem de digitalitzats. Ara hem de parlar de com fem les coses en un món digitalitzat.
En anglès està començant a aparèixer aquesta distinció en el vocabulari i comencen a parlar de digitalization en front de digitization.
Digitization és el procés de passar de analògic a digital, el que hem fet darrerament i que nosaltres coneixem com a digitalització.
Digitalization és un nou concepte que significa fer les coses d’una manera diferent aprofitant les tecnologies digitals. Per aquest concepte encara no tenim paraula en català, esperem que el TermCat es pronuncií aviat.
La digitalization és ha de permetre pensar el món de manera diferent i això inclou també els models de negoci que existeixen en l’actualitat.
Per exemple, fa 40 anys un comptable usava un llibre de comptes i una calculadora per portar la comptabilitat de l’empresa. Fa 20 anys el comptable es va digitalitzar i va començar a usar un full de càlcul ( o un programari ) que li permetia introduir les xifres comptables en un ordinador enlloc de fer-ho en un llibre. A dia d’avui hem de repensar la funció del comptable.
Cal que el comptable segueixi escrivint números en un llibre ( encara que sigui electrònic ). El procés de gestió de la comptabilitat ha de seguir les mateixes passes que tenia fa 40 anys quan es feia amb llapis i paper? Cal que les factures s’imprimeixin, es posi un segell, les signi amb un bolígraf qui sigui, per després introduir els números en un llibre electrònic ( full de càlcul o programari de comptabilitat ) per tal de tancar la balanç del mes de l’empresa?
No estem fent les coses una mica més complicades del que podrien ser?
No podríem pensar en una manera que uses la tecnologia i la digitalització per fer tot el procés molt més senzill i àgil.
Només a tall d’exemple. Les factures arriben per correu electrònic ( qui fa servir encara el fax ?) un ordinador agafa la factura i la introdueix en una aplicació de gestió documental on rep les aprovacions necessàries en format electrònic. Un cop s’ha complert la fase d’aprovacions la factura entra en el procés de pagament de factures ( que també fa un ordinador ) i finalment un cop pagat introdueix el concepte en els llibres de comptes.
Aquest procés de facturació, molt senzill ho sé, que he pintant en 4 línies és el nou concepte de la digitalització en un món digital. El que els angloparlants comencen a anomenar digitalization.
Fer les coses de manera diferent gràcies a la tecnologia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada