Acció o possessió

Els nens són meravellosos. És genial veure’ls créixer, com evolucionen, com s’adapten, com aprenen. Hi ha un munt de coses que hem criden l’atenció d’aquesta evolució, d’aquests canvis que mica en mica es van realitzant en els seus cervells en construcció.

Els humans quan naixem, som tècnicament prematurs. Per ser com la gran majoria d’altres mamífers, haurem d’estar el doble de temps al ventre de les nostres mares. Quan naixem doncs encara ens falta una estona de forn per començar a desenvolupar-nos. A partir de l’any comencem a caminar i a xerrar. A partir d’aquest punt l’evolució és molt ràpida aprenen, imitin, proven, assagen. D’aquesta manera van confeccionant el seu cervell en funció de l’experiència.

Un aspecte molt interessant de veure com creixent els nens, és poder veure quina part del que pensem o sentim és realment natural en l’espècie humana i quina part ens ve imposada per l’exterior.

Hi ha molts exemples que deixen clar que l’espècie humana no és com pensem els adults que és, sinó que es una imposició social. Hem centraré però en un exemple d’avui mateix sobre això.

A la nostra època teníem cromos, avui en dia hi ha un munt de coses per col·leccionar. Una d’aquestes col·leccions crea furor, si més no a l’escola dels meus fills. Els ZOMLINGS. Una autèntica bogeria, els quioscs i botigues de llaminadures de les rodalies de l’escola, no donen a l’abast, tal com els arriben els zomblings els venen.

EL punt de fanatisme amb els trastos aquests arriba fins al punt que el nen vol quedar-se a dinar perquè al patí de després de dinar els deixen jugar amb els Zomblings. En horari lectiu no estan permesos.

Així doncs els dies que es queda dinar a l’escola va amb la seva bosseta de zomblings. Hi ha dies que hi porta els repetits i els canvia. Hi ha dies que en porta un grup per jugar amb ells contra d’altres nens. Encara no han après a jugar-se els zomblings amb el joc, com fèiem nosaltres amb les bales.

Avui ha tocat, bossa de zomblings amb els repetits. Només en tenia 2 de repetits, l’últim dia que els hi va portar, els va canviar tots.

Al sortir de l’escola la resposta a la pregunta, “Què com ha anat l’intercanvi de Zomblings?” ha estat “Bé, els he canviat tots dos”.

Fins aquí cap problema.

Però al mirar els “nous” zomblings, un d’ells jo ja el tenia vist.

• Ui aquest no el tens ja? Que no m’has dit que els has canviat tots dos?
• Sí. Ja el tinc. Però es que el meu repetit o bé el canviava per aquest ( també repetit ) o no el canviava.
• I estàs content de l’intercanvi?
• Sí molt!

Ostres!!!!!!!!!!!!!

Com a adults el primer que ens passa pel cap és “ I perquè el canvies per un que ja tens?”

Però en aquest punt és on entra tot el que hem dit al principi d’aquest post. Per a un nen el món és diferent de com el veiem nosaltres. Per a ells el concepte de possessió i contemplació del que es posseeix no existeix, no té sentit.

Els nens són acció, són fets. És més important fer un intercanvi que no pas el què s’està intercanviant. L’acció d’intercanviar és la que té la valor, la que els aporta coses noves que aprenen i incorporen en el seu cervell en formació.

Els adults en canvi ens orientem a la possessió. Perquè l’haig de canviar si ja el tinc. Canviar un repetit per un repetit ens sembla una cosa estèril, sense sentit.

Per tant qui és el que té el món distorsionat pel seu punt de vista.?

El nen que en la seva immaduresa busca coses noves, accions, fets que l’ajudin a seguir en la seva evolució. L’adult que en la seva maduresa, ja no necessita aquests estímuls.

O bé és un tema més social. El nen encara no ha estat influenciat per la societat que l’envolta i mostra trets asocials, és a dir, d’un humà sense passar pel filtre d’una societat. En fer-nos grans la societat ja ens introdueix els filtres de la possessió, que les accions han de tenir un retorn real.

En qualsevol cas hem d’aprendre d’aquesta actitud dels nens. En molts casos no hem de recriminar-los les coses que fan, ans al contrari hem de mirar d’aprendre d’aquestes actituds perquè sovint tenen un gran valor per a nosaltres, els adults.

En aquest cas en concret, hem d’aprendre que sempre és molt millor l’acció que la contemplació i la possessió. L’acció sempre ens aporta coses. Qualsevol acció té associades un munt de coses al seu voltant, poden ser coses bones o no. Però després de cada acció sempre hi haurà un munt de coses que haurem experimentat i après. En canvi, la possessió i la contemplació no aporten res, ja coneixem el que tenim i mirar-ho no ens dona més experiència.

No jutgem els nens ( ni ningú ) a partir dels nostres patrons i filtres socials perquè això fa que no veiem una gran part del món que ens envolta.

Imatge del post de : http://pixabay.com/