Translate

8:30
0 comentaris

Diògenes de BigData

dimarts, 28 de juny de 2016
Diògenes de BigData


El cost de guardar fustotes per fer armaris en un futur és massa elevat i el mateix passa amb la informació.

El síndrome de Diògenes, és conegut per la gent com una malaltia mental que fa que la gent acumuli coses.
De fet, si busquem una mica d’informació al respecte ens trobem que el que realment es coneix com a síndrome de Diògenes és una malatia metal que es pot patir a la tercera edat i que un dels seus símptomes, entre d’altres, és l’acumulació d’objectes. Realment no es tracta que acumulin objectes sinó que no en llencen cap. Podrien necessitar-los d’aquí un temps.
El nom de síndrome de Diògenes es fa crear als anys 70 per descriure aquest trastorn, fa referència Diògenes de Sinop que va ser un filòsof grec del segle IV AC. Aquest filòsof es va caracteritzar per al seva manera de viure, explica la llegenda que vivia dins d’una bota, i per la seva deixadesa tant en els comportaments socialment acceptats com en la seva pròpia imatge. Aquests fets són els que donen nom al síndrome i no l’acumulació d’objectes.
En qualsevol cas, a nivell popular el nom que es coneix per a l’acumulació d’objectes de manera compulsiva és síndrome de Diògenes, tot i que acadèmicament no sigui correcte.
A la nostra societat podem arribar a identificar síndromes de Diògenes de la informació. Vivim en l’era de la informació, tenim informació constant al nostre voltant, tanta que som incapaços de processar-la. Per aquest motiu hem ajuntat dues paraules per convertir l’excés d’informació en màgia per solucionar tots els problemes. Big Data.
Big Data és la solució a la nostra incapacitat de processar informació.
Big Data és la solució a tots els nostres problemes, ja tenim la informació, ja tenim la solució.
Tenim la capacitat de generar moltíssima informació. Tenim la capacitat d’emmagatzemar moltíssima informació. Tenim la capacitat d’analitzar molta informació.
Sí, podem generar, emmagatzemar i analitzar molta informació, però en cost de fer-ho no és gratuït. Cal la infraestructura i les persones necessàries per poder implementar una plataforma d’aquestes característiques i treure’n rendiment.
Des de la part tecnològica, a més a més tenim un altre problema. Venim d’un món on guardar informació era prohibitiu a nivell de costos. Ens vam acostumar a treballar a les palpentes, sense la informació que ens hagués fet molt més senzilla la nostra feia. Ens regíem més per la intuïció que no pas per les dades. I ara de cop BUM! Tenim la capacitat de tenir tota la informació que no havíem pogut tenir en molts anys. I sembla que volem recuperar el temps perdut i recollir tota la informació actual i la dels anys foscos sense informació. Ho volem tot, hem passat tanta gana que ara volem afartar-nos!
Com dèiem però, la recollida d’aquesta informació, no és gratuïta i encara menys, l’anàlisi d’aquesta informació. Cal una infraestructura molt ben dimensionada i uns processos d’anàlisi ben definits.
En aquest punt ens tornem a trobar en el dilema de sempre, costos.
Quins són els costos d’emmagatzemar tota la informació que pot arribar a generar-se?
Realment en traurem beneficis?
Val la pena guardar dades que no farem servir mai i que fins i tot no sabem com fer servir?
El procés de recollida de dades, doncs ha de ser més sistematitzat que no pas el gran ventall de possibilitats que ens ofereix la tecnologia. El procés de recollida de dades ha de començar amb  una pregunta, però probablement no és la pregunta que sorgeix en primera instància.
La pregunta correcta no és quines dades puc obtenir sinó quina informació necessito.
La diferència entre dada i informació és subtil, però molt important en aquest punt. La informació és quelcom que ens aporta alguna cosa nova, quelcom que ens permetrà prendre una decisió. Si dic que demà tindrem una temperatura de 95 això és una dada. No ens està aportant informació. En canvi si dic que demà tindrem una temperatura de 95 graus Fahrenheit i que per saber la temperatura en graus Celsius hem de fer la següent operació:
(95°F-32)×5/9 = 35 graus celsius
Això ja és informació, demà no cal que agafem la bufanda per sortir al carrer. Podem prendre una decisió amb aquesta informació.
Hem de guardar doncs dades encara que no les fem servir avui? Si estem guardant dades la resposta és no. Si estem guardant informació llavors depèn. Dependrà de si en el futur el fet de processar aquesta informació ens pot aportar informació per prendre decisions.
Guardar dades o informació, només per si de cas un dia les necessito és tenir el síndrome de Diògenes de la informació. Guardo aquestes fustotes velles per si un dia em vull fer un armari.
El cost de guardar fustotes per fer armaris en un futur és massa elevat i el mateix passa amb la informació.


Links d’interès.


Links a d’altres articles mencionats:



Imatge del post : Diogenes seient al seu barril. Pintura de Jean-Léon Gérôme (1860)
Comparteix amb:
 
Toggle Footer
Inici