En els posts anteriors, parlaven del món digital on estem vivint i en com això ha de canviar la manera de interactuar i de treballar en aquest nou escenari.
Explicàvem que en aquest nou món digital, totalment diferent dels entorns anteriors, els humans tenim dues noves eines per tal de poder desenvolupar-nos-hi.
La primera eina és, acceptar el canvi. Ser conscients que el món canvia, i que seguirà fent-ho en el futur. La segona eina és la col·laboració entre les persones.
Amb aquestes noves eines hem d’afrontar aquest nou món.
El primer pas és el més important. Hem de començar qüestionant-nos-ho tot. Hem de preguntar-nos el perquè de les coses. Perquè fem això així, perquè això és d’aquesta manera, perquè passa X, etc.
Amb aquestes preguntes a l’aire haurem de buscar primer les respostes. Preguntem-nos, preguntem a la gent aquests perquès. Si fem aquest exercici, moltes vegades ens sorprendrem. Sovint la resposta que trobarem serà de l’estil, sempre s’han fet així, no ho sé, fa uns anys un consultor ( que va cobrar una pasta ) ens va dir que s’havia de fer així, tothom ho fa d’aquesta manera, etc.
Un cop hem fet el primer pas, que és el més difícil, però també el més important, estem acceptant el canvi. Estem acceptant que el món es diferent, que seguirà canviant i que les coses que funcionaven anteriorment no han de funcionar correctament en aquest nou món on som.
Estem acceptant que el que fins ara funcionava no té perquè seguir funcionant, estem acceptant que hem de canviar per seguir funcionant en aquest nou món.
Les respostes que obtindrem en aquesta primera passa veurem que sovint no són satisfactòries. Moltes vegades la manera en que fem les coses no és adequada a aquest nou món on vivim. Ja estarem però en el camí del canvi, ja estarem usant la primera de les eines que comentava anteriorment.
Arriba el moment de posar en funcionament la segona de les eines, 7000 milions de cervells.
El cervell humà és una estructura complexa que encara no sabem ben bé com funciona. El que sí que sabem, però, és que té un gran potencial per encadenar idees. Això podem veure-ho fàcilment en una simple conversa amb algun amic.
Comencem a xerrar amb el nostre amic de qualsevol cosa i seguim xerrant durant una estona llarga. Quan finalment ens acomiadem si fem un petit repàs a totes les coses que hem parlat podrem veure que hem passat per un munt de temes diferents, sovint molt diferents. Però no tenim la sensació que hi hagi hagut talls en la conversa. La conversa ha estat fluïda i la mateixa fluïdesa ens ha portat a anar canviant de tema de manera natural.
Hem encadenat idees al llarg de la conversa a partir del que deia l’altra persona, del que estava passant al nostre entorn en aquell moment i dels mecanismes del nostre cervell.
Aquesta naturalitat en l’encadenament d’idees és el que hem d’aprofitar com a eina en aquest nou món.
Dues persones poden anar encadenant idees de manera natural amb molta més facilitat que una única persona. Tres persones encara tenen més potencial de retroalimentació d’idees, etc.
Arribem al punt important. Ja hem assumit el canvi. Ja hem obtingut respostes no satisfactòries dels nostres perquès. Ara cal que ens preguntem com. Com podem fer les coses ara en aquest nou món canviant.
Aquesta pregunta, però, no ens l’hem de fer dins d’una habitació mal il·luminada amb estanteries plenes de llibres. Hem d’aprofitar la capacitat d’encadenar idees dels cervells humans. Hem de fer aquestes preguntes a grups de gent. D’aquesta manera les respostes d’una persona, dispararan noves idees als cervells d’altres persones que tornaran a fer néixer noves idees en els cervells. Haurem entrat en un cercle virtuós de creativitat. Cadascuna de les idees es construeix a sobre de les altres guanyant matisos, guanyant definició, creant coses, procediments i conceptes nous.
De sessions d’aquest tipus poden aparèixer un munt d’idees noves. Moltes no serviran, però algunes seran molt valuoses i portaran a adaptar-nos al nou món. El conjunt de persones involucrats en trobar respostes n’haurà trobat moltes usant els cervells de les altres persones.
Sovint de totes les idees que apareixeran només unes poques poden ser implementades, però això no ens ha de fer pensar que el mètode no és correcte. Al contrari són aquestes poques idees valuoses les que fan que tot el procés valgui la pena, perquè són les idees que redefineixen el nou funcionament del món digital.
Aquestes noves idees sorgides, seran les que haurem de rebatre en un futur proper. Benvinguts al món digital, benvinguts al canvi.
Links a d’altres articles mencionats:
Imatge del post de : http://pixabay.com/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada