Translate

8:30
0 comentaris

Internet 1.0

dimecres, 15 d’octubre de 2014

Parlem de la Internet de les coses, del núvol, d’Internet 2.0, fins i tot ara ja es comença a parlar d’Internet 3.0. Però què és Internet?

Molts cops entendre l’inici de les coses fa més senzill entendre-les quan esdevenen més complicades. És important doncs tenir una idea de què és Internet per poder entendre més ve en quin món estem vivint, i cap on es dirigeix.

M’estalviaré tot l’avorrit repàs per Arpanet, el CERN i d’altres anècdotes històriques que es poden trobar a la Viquipèdia. Anirem una mica més a les entranyes de la cosa.

Internet és una xarxa d’ordinadors a nivell mundial. Això vol dir que hi ha un munt d’ordinadors que es poden comunicar entre ells a través d’aquesta xarxa. Dins de tots els ordinadors que hi ha a Internet podem fer-ne en dos grups. Els ordinadors personals i els servidors, en l’actualitat podríem també afegir els dispositius mòbils, telèfons i taules, però jo els incloure dins de la categoria d’ordinadors personals.

Els servidors, com el seu nom indica ofereixen serveis. Els serveis actualment poden ser molt variats però als iniciïs d’Internet no eren tant variats. Hi havia serveis d’enviament de correu electrònic, serveis d’emmagatzematge d’arxius, serveis de consulta d’informació, serveis de missatgeria, serveis d’accés a ordinadors, etc. A mesura que augmentava el nombre de servidors que hi havia connectats a Internet també augmentaven el nombre de serveis que s’oferien per aquesta xarxa.

Un ordinador personal es connecta als servidors per tal d’usar els serveis que ofereixen. Així si, per exemple, una persona vol enviar un correu electrònic,  agafa un ordinador personal, es connecta a un servidor que ofereix aquest servei, escriu el correu i li demana al servidor que l’enviï al destinatari. 

Per tal d’identificar tots els ordinadors que hi ha a Internet, cal que a cadascun d’ells se li assigni una 
adreça específica, aquesta adreça s’anomena adreça IP ( Internet Protocol ) i en la versió actual, IPv4, està formada per 4 xifres més petites que 255 i separades per punts. Té una pinta així 192.168.34.129 representada en sistema decimal, C0 A8 22 81 en sistema hexadecimal i 11000000 10101000 00100010 10000001 en binari.

Podem veure aquestes adreces com números de telèfon. Quan volem comunicar-nos amb una persona que està en un altre lloc, agafem un telèfon marquem el seu numero i quan contesta ens posem a parlar.

La comunicació entre ordinadors funciona de la mateixa manera, un ordinador personal, quan es connecta a internet té una adreça. Des d’aquesta adreça envia una petició de servei a l’adreça del servidor que ofereix aquest servei i quan el servidor contesta comencen a intercanviar informació.

Aquest sistema està bé quan la quantitat d’adreces que usem és limitada, però a mesura que augmenta el nombre d’adreces comença a ser problemàtic. Imagineu-vos que teniu el numero de telèfon de tothom i voleu trucar a algú. Així doncs existeixen uns servidors que ofereixen un servei de traducció d’adreces IP en nom més senzills de recordar. Aquest servei s’anomena DNS ( Domain Name System ). Així doncs nosaltres quan volem connectar-nos a un servei ofert per un servidor d’Internet no hem de recordar la seva adreça si no el nom que té aquest servidor, per exemple www.google.cat. El nostre ordinador personal es connectarà a un servidor de DNS per preguntar-li quina adreça té el servidor www.google.cat i el servidor de DNS li respondrà 173.194.45.55. Seguidament el nostre ordinador ja podrà connectar-se a aquest servidor usant aquesta adreça. 

Aquests noms tenen tres parts separades per punts. La primera part ( www ) és el nom del servidor al qual volem connectar-nos, la segona part ( google ) és l’empresa o l’entorn on ens volem connectar i finalment la tercera part ( cat ) és un identificador que inicialment tenia la missió de classificar els servidors en diferents grups, per exemple els .com volia dir comercial, .net relacionat amb la xarxa, .us ubicat a Estats Units, .fr ubicat a França, etc. Actualment el nombre d’extensions, aquesta tercera part, ha crescut moltíssim doncs es relaciona el nom del servidor amb el lloc web que hi ha i han aparegut extensions per a tot, o gairebé.

Un servidor pot oferir diferents serveis, cal per tant indicar a quin dels serveis ens volem connectar. En general usem aplicacions diferents per tal d’accedir als diferents serveis i aquestes aplicacions ja s’encarreguen d’accedir al servei indicat. Així usem un lector de correu per accedir al servei de correu electrònic, un gestor d’arxius per accedir a arxius emmagatzemats en servidors, etc.

Hi ha però algunes aplicacions que es poden connectar a diferents tipus de servei, ens caldrà doncs indicar a quin dels serveis ens volem connectar. Tenim diferents serveis, també identificats amb inicials, http, https, ftp, smtp, snmp, pop3, imap, etc. Així si volem usar el servei de http del servidor www.google.cat al nostre ordinador li demanarem http://www.google.cat i ell ja farà totes les passes necessàries per accedir al servei http del servidor www.google.cat.

Anem al servei estrella d’Internet la World Wide Web. La web és un servei que s’ofereix amb l’identificador de servei http o https en cas que s’usi encriptació en les comunicacions. La web era un conjunt de servidors que oferien documents, algú escriu un document el posa en un servidor i altres persones poden consultar aquest document. La gràcia d’aquest documents és que es poden fer referències a d’altres documents publicats en d’altres servidors. D’aquesta manera es crea una mena de teranyina de documents on pots anar saltant d’un document a un altre a la recerca de més informació. Aquest és el motiu que s’anomeni web, teranyina en anglès.

Els primers documents que existien a la web eren documents estàtics, no es podia interactuar amb ells, no podien fer coses dinàmiques. Simplement eren un text amb imatges i enllaços a d’altres documents que les persones podien llegir.

A principis del segle XXI comencen a aparèixer documents web que permeten la interacció amb els usuaris que estan llegint i fer aparèixer continguts de manera selectiva. A partir de l’any 2006 es comença a usar el terme web 2.0 per referir-se a aquests nous documents que permeten la interacció dels usuaris i per tant a la web estàtica anterior se la coneix com Internet 1.0.

Així des dels inicis d’Internet la tecnologia no ha canviat massa, si que han canviat els serveis que s’ofereix per mitjà d’aquesta tecnologia. I de tots els serveis que té actualment Internet la web és el predominant fins al punt que s’identifica Internet amb la web. Però als inicis no era així i la web era només un servei de publicació de documents entrellaçats, el que ara anomenem Internet 1.0.

 

Links d’interès.

Internet - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

 

Links a d’altres articles mencionats d’aquest blog.


Imatge del post:

This Wikipedia and Wikimedia Commons image is from the user Chris 73 and is freely available at //commons.wikimedia.org/wiki/File:WorldWideWebAroundWikipedia.png under the creative commons cc-by-sa 3.0 license.



Comparteix amb:
 
Toggle Footer
Inici