Sota el concepte de núvol s’amaga la popularització dels serveis tecnològics en diversos formats en funció de les necessitats dels clients.
El núvol és un concepte abstracte, segurament la millor manera de definir-lo és mirar la seva evolució històrica i posteriorment fer un símil amb una cosa que sí que coneixem, l’electricitat.
El núvol és un concepte que evoluciona a partir de dos avenços tecnològics. Per una banda el creixement d’Internet i la connectivitat global i per altra banda les màquines virtuals.
Internet no cal definir-lo, tothom sap què és a grans trets. Les màquines virtuals sí que necessiten una explicació.
Les màquines virtuals són un concepte que es va començar a desenvolupar a finals dels anys 90. En aquells anys, els ordinadors comencen a tenir una capacitat important, i en conseqüència no s’utilitzen els seus recursos al 100%, per tant existeix un malbaratament. Degut a això es comencen a desenvolupar uns sistemes operatius, que executen unes aplicacions especials que emulen el comportament d’un ordinador, són sistemes operatius que s’executen en sistemes operatius especials. Així en un únic servidor podem estar executant unes quantes aplicacions d’emulació de servidors diferents fent que des de fora es vegin diferents ordinadors, tot i que físicament només n’hi ha un d’aquesta manera podem optimitzar l’ús de la capacitat d’aquest servidor. Cadascuna d’aquestes aplicacions que es comporten com a servidors, s’anomenen màquines virtuals i generalment al servidor on s’executen les màquines virtuals s’anomena servidor físic.
Amb les màquines virtuals i el creixement i millora de les tecnologies de comunicació, les empreses comencen a tenir la capacitat d’oferir els seus excedents de capacitat de computació a d’altres empreses. D’aquesta manera neixen les empreses que ofereixen serveis de centres de dades. Una empresa pot tenir uns quants servidors físics i llogar els seus recursos per tal que d’altres empreses puguin executar-hi les seves màquines virtuals en aquests servidors. D’aquesta manera es redueix el malbaratament de recursos de computació i es redueixen les despeses per a les 2 empreses, augmentant la productivitat tant de l’empresa proveïdora del servei com de l’empresa client.
Apareixen empreses on el seu negoci principal és el lloguer d’espais per a instal·lar màquines virtuals a les quals els clients accedeixen per les xarxes de comunicacions cada cop més potents i sobretot des d’Internet.
En aquest punt de la història, ja podem dir, tot i que encara no s’anomena així que ha nascut el núvol. De fet el servei de llogar recursos per que els clients executin les seves màquines virtuals actualment s’anomena IaaS ( Infrastructure as a Service ) Vendre infraestructura com a servei.
Però aquest no és encara el núvol com el coneixem actualment, aquest és un tipus de núvol molt orientat a les empreses. Les empreses clients s’estalvien les instal·lacions per mantenir tota la seva infraestructura tecnològica, però encara han de mantenir el personal per a gestionar aquesta infraestructura.
El següent pas l’evolució és que hi ha empreses que es plantegen la possibilitat d’oferir l’ús d’aquesta infraestructura a d’altra gent, però no l’ús dels recursos dels ordinadors, si no directament la funcionalitat que ofereixen. Es dona accés a les aplicacions que s’executen en aquests servidors. En aquest punt el públic objectiu ja no seran només les empreses, també s’inclouran els particulars. D’aquesta manera, apareixen empreses que ofereixen als seus clients, particulars i empreses, l’accés i ús de les aplicacions. Per exemple el correu electrònic, el servei d’emmagatzematge de dades, programari de gestió d’empreses i un llarguíssim ventall d’altres aplicacions. En aquest entorn els usuaris accedeixen a l’aplicació que gestiona l’empresa proveïdora sense haver de preocupar-se de la tecnologia què hi ha per executar-la. Simplement necessita una connexió a Internet i un navegador per poder usar aquesta aplicació.
Aquest servei és el que actualment es coneix com núvol i dins del món tecnològic s’anomena SaaS ( Software as a Service ) oferir el programari, les aplicacions, com un servei.
Existeix un altre tipus de servei ofert pel núvol dirigit a professionals anomenat PaaS ( Platform as a Service). Una empresa proveïdora posa a l’abast de qui ho vulgui totes les eines necessàries per tal de crear una nova aplicació i el seu posterior accés per part dels usuaris finals en format SaaS.
Anem a fer un símil de l’evolució descrita fins aquí, comparant-la amb una altra tecnologia que a tots ens és coneguda, l’electricitat.
En un principi, l’electricitat era un producte que en general s’havia de consumir a molt poca distància d’on es produïa, els sistemes de transport de l’electricitat no eren eficients i per tant no es podia distribuir. Per aquest motiu, moltes de les empreses que feien servir electricitat per a fer funcionar les seves màquines havien de produir-se-la ells mateixos. A Catalunya tenim molts exemples d’això amb els vapors industrials, que tenien una màquina de vapor per generar-se l’electricitat o les colònies industrials, que estant al costat del rius aprofitaven la seva força per generar-se l’electricitat.
Però la millora en la tecnologia en la distribució va fer que sigues possible generar l’electricitat en un punt i portar-la a diferents llocs. Així diverses empreses que s’autogeneraven l’electricitat van començar a comercialitzar l’excedent, a l’hora que començaven a aparèixer empreses dedicades només a la generació d’electricitat.
Les empreses ja no necessitaven autogenerar-se l’electricitat i per tant ja no calia ni la inversió en infraestructura ni la contractació de treballadors especialistes. L’electricitat passava a ser un servei més que contractava l’empresa a un proveïdor. Amb el temps tant la generació com la distribució d’electricitat va anar millorant fins al punt que avui en dia, la considerem com una cosa comuna i habitual.
Podem estirar el símil de l’electricitat per veure com serien els serveis oferts pel núvol relacionats amb l’electricitat.
SaaS: És el servei normal de subministrament de l’electricitat, no ens preocupem de com arriba l’electricitat a l’endoll, només esperem que quan hi endollem quelcom funcioni.
IaaS: Suposem que tinguéssim una màquina que necessités un tipus d’electricitat especial, per exemple a 450 Volts. En aquest model de servei, podríem llogar les instal·lacions de l’empresa generadora d’electricitat, o una part d’elles, per generar aquesta electricitat per a la nostre màquina.
PaaS: Suposem ara que volem subministrar diferents tensions d’electricitat als nostres clients. L’empresa generadora d’electricitat es facilita les instal·lacions i les eines per tal que puguem desenvolupar el nostre servei de subministrament. Així podem crear les nostres màquines que crearan l’electricitat a les diferents tensions i les podrem oferir com a servei als nostres clients.
El núvol doncs és el pas final en la popularització de l’ús de la tecnologia, tal com ja ha passat en d’altres sectors, i ofereix tres serveis diferenciats en funció del seu públic objectiu, SaaS, IaaS i PaaS.
Com que aquesta entrada m’ha quedat força llarga, deixo per a la següent entrada com afecta l’ús del núvol i els seus serveis tant a les empreses com als particulars.
Enllaços relacionats.
L’electrificació a Catalunya.
Altres
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada