Tot i que pugui semblar que el terme implica un nou tipus d’Internet amb un funcionament diferent del que s’explica a l’article Internet 1.0, la realitat és que el seu funcionament és el mateix.
El terme web 2.0 o Internet 2.0, s’usa de manera habitual des del 2006. El va usar per primer cop al gener de 1999 na Darcy DiNucci, una consultora en disseny d’informació electrònica a un article "Fragmented Future". El terme va anar apareixen i desapareixen fins que, el 2004, Dale Dougherty de O'Reilly Media i Craig Cline de MediaLive van usar-lo com a títol per a una conferència. Des de llavors el terme s’ha popularitzat i ha esdevingut d’ús comú.
Tot i que pugui semblar que el terme implica un nou tipus d’Internet amb un funcionament diferent del que s’explica a l’article Internet 1.0, la realitat és que el seu funcionament és el mateix. La diferència rau en la manera com els usuaris interactuen amb Internet. Aquesta evolució només s’aplica a un dels serveis que formen Internet, el servei web. És aquest servei que ha evolucionat afegint complexitat i noves tecnologies però segueix funcionant de la mateixa manera a nivell de la xarxa, connexions, serveis, etc.
Aquesta evolució tecnològica en el servei web, és el que s’ha anomenat web 2.0 i ha estat el gran èxit d’Internet fins al punt que molts cops es relaciona Internet només amb el servei web i en concret a aquest servei web 2.0. D’aquí la confusió de termes entre Internet i web.
Als inicis del servei web, aquest era unidireccional, els usuaris eren agents passius de la xarxa on només podien consumir informació. Per tal d’esdevenir un agent actiu, per exemple publicar coses, eren necessaris coneixements informàtics i el procés tenia certa complexitat.
L’evolució de la tecnologia emprada en el servei web i que ens porta fins a la web 2.0 canvia aquest escenari. L’usuari ja no és un consumidor passiu d’informació ara és un agent actiu que interactua dins de la xarxa, pot publicar continguts, pot interactuar amb d’altres usuaris. S’arriba al punt en el cas de les xarxes socials que el mateix usuari és la informació que hi ha al servei.
Aquesta nova posició de l’usuari dins de la web ha permès l’aparició de noves eines i serveis. És el naixement de les xarxes socials, dels blogs a l’abast de tothom, de les wikis editades per persones d’arreu del món, de la compartició de documents i fotografies, recursos, dels jocs en-línia , dels fòrums de participació, del comerç electrònic, etc.
Tots aquestes noves eines basades en tecnologia web 2.0, ens permeten fer gairebé qualsevol cosa amb una connexió a Internet i un simple navegador. Amb aquest navegador ens podem connectar a diferents serveis web i interactuar amb la xarxa de manera senzilla.
Però a més a més aquestes noves funcionalitats permeten desenvolupar models de negoci nous que no eren possibles anteriorment. A la Internet 1.0, al no existir possibilitat d’interacció entre el servei i l’usuari les possibilitats de fer negoci en línia eren limitades, però amb la creació de la bidireccionalitat apareixen un munt de models de negoci nous que permeten de monetitzar les inversions a Internet.
Tenim per exemple Amazon, creada l’any 1994, una empresa que als inicis venia llibres per Internet i que actualment és la versió en-línia d’uns grans magatzems online. Proveïdors de serveis al núvol, per emmagatzemar continguts, fotografies, documents i d’altres funcionalitats que cobren per usar aquest servei. Hi ha també serveis d’streaming on a canvi d’una quota pots escoltar música o veure pel·lícules.
També tenim les xarxes socials on l’usuari ha passat a ser el centre del gran negoci de la publicitat amb el desenvolupament de plataformes per oferir a aquests usuaris els anuncis publicitaris que més li poden interessar en funció de la informació que publica l’usuari a la web.
L’impacte de la web 2.0, no ha estat només centrat en l’ús personal de la web. Les empreses també s’han vist afectades de manera molt important. A més a més de l’aparició de nous canals de venda i de publicitat aquestes noves tecnologies han provocat canvis interns importants. Les empreses també han hagut d’evolucionar i canviar moltes de les coses que feien abans de l’aparició de la web 2.0. Així ens trobem per exemple, amb moltes empreses que ofereixen serveis d’atenció al client per mitjà d’aquestes noves tecnologies o que els seus models de treball ara són molt més oberts i col·laboratius doncs es pot compartir informació de manera fàcil amb molta gent situada a diferents punts del món.
Altres sectors econòmics també s’han vist molt afectats. El món de la comunicació ha sofert un gran canvi. Amb la web 2.0 qualsevol persona pot publicar i el que publica pot ser vist immediatament per tota la xarxa. D’aquesta manera els diaris han deixat de ser la única font d’informació sobre l’actualitat i això representa un seriós problema per la seva supervivència. Ara podem tenir accés a aquesta informació en temps real i amb diversos punts de vista depenen de la persona que publiqui. Les editorials també es troben en un procés d’adaptació a la nova tecnologia
La web 2.0 no ha canviat el funcionament d’Internet, però si que ha canviat completament la manera d’usar Internet situant a l’usuari al centre del la xarxa. Aquest canvi tecnològic i sobretot conceptual ha permès un gran avenç que ens està portant en l’actualitat a llocs inimaginables fa només uns quants anys i que ja ens està començant a portar a llocs que ara mateix només uns quants visionaris són capaços de visualitzar.
Les implicacions que ha portat la web 2.0 han provocat una sotragada molt important a la societat i també al món empresarial que han d’adaptar-se a la nova realitat.
Links d’interès.
Links a d’altres articles mencionats:
Imatge del post de : http://pixabay.com/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada