El núvol per a les empreses (II). Beneficis i inconvenients.

En aquest segon post de la sèrie, parlarem dels beneficis i inconvenients que proporciona el núvol i quin us li podem donar.

Un cop tenim definit què és el núvol i quins serveis pot oferir-nos, ens hauríem de preguntar quins beneficis m’aporta tot això?

La resposta habitual a aquesta pregunta és: La reducció de costos.

Sí que és cert que al contractar els serveis a un proveïdor extern que pot aplicar polítiques de volum als seus actius i processos, pot oferir el servei a un cost més reduït del que pot tenir una empresa sola. Però hi ha altres factors que s’han de tenir en compte a més a més de la reducció de costos.

La professionalització del servei, de la mateixa manera que el proveïdor pot obtenir costos inferiors degut al seu volum, el seu personal també estarà més professionalitzat donat el seu volum i aquesta professionalització és la que li genera els beneficis. El proveïdor tindrà doncs especial cura en la qualitat del seu personal i del servei que ofereix.

Actualitzacions, renovacions i aplicació de les millors pràctiques del sector tecnològic entren també dins dels beneficis que aporten els serveis de núvol. En general les empreses clients no han de preocupar-se per l’obsolescència del serveis que contracten ni per la seva actualització. Habitualment els proveïdors també acostumen a treballar amb les millors pràctiques que té el sector. Recordem que l’empresa proveïdora té el seu nucli de negoci en aquests serveis que ofereix als seus clients, cal que estigui en tot moment actualitzat i oferint el millor servei que pugui trobar-se al mercat.

Per altra banda l’empresa que contracta els serveis núvol, pot focalitzar els seus esforços en les parts de l’empresa que són claus per al desenvolupament del seu negoci, doncs no haurà de tenir personal especialitzat en la gestió de recursos que no són clau per al negoci, sinó de suport.

També existirà, en general, una reducció dels actius de l’empresa i més eficiència en l’ús dels recursos de l’empresa. Habitualment els servidors i altres elements, estan inclosos dins de l’actiu de l’empresa. Tot i que normalment aquests servidors s’activen i es van amortitzant anualment, ha calgut fer una inversió inicial, probablement amb un endeutament que no està directament relacionada amb el desenvolupament del propi negoci sinó en tasques de suport a aquest.

En general podem dir que l’ús de serveis de núvol pot racionalitzar els recursos que usa una empresa. Pagar només pel que es realment necessari per a donar suport al negoci amb un servei de qualitat i centrar la resta de recursos en el desenvolupament del negoci.

Evidentment també tindrem inconvenients en l’ús del núvol.

Per una banda, queda clar que la personalització, dins del servei triat, serà limitada. És a dir si usem una aplicació de facturació en mode SaaS, la personalització que podrem fer d’aquest programari estarà limitada a les pròpies capacitats de l’aplicació. Segurament hi haurà parts de l’aplicació que no es podran personalitzar al nostre gust.

Per altra banda, a l’hora de realitzar pressupostos, sobretot en els plans de migració cap el núvol, sovint ens podem trobar amb problemes a l’hora de definir els costos que tindrem en la nova estructura. Això es deu bàsicament a 2 factors.

El primer factor és el canvi de tecnologia, cal tenir present que una migració cap a un servei en núvol, no és un canvi transparent per a l’empresa. Hi ha elements que cal tenir en compte com la formació dels usuaris amb el nou entorn, l’adaptació dels processos actuals de l’empresa als nous models que ofereix el servei núvol, que algun dels serveis no es podrà migrar i que caldrà substituir-lo per un altre i això pot presentar complicacions.

El segon factor és el càlcul dels recursos necessaris i el cost que tindran al proveïdor.

Habitualment quan els recursos tecnològics són interns no estan ben dimensionats, hi ha recursos ociosos, hi ha recursos sobrecarregats, etc. Al tenir el servei intern, com que el cost és ja part interna de l’empresa, habitualment no es te en compte, per tant el nombre d’usuaris que té accés a una aplicació pot estar per sobre de les necessitats reals, el mateix pot passar amb els servidors interns que poden estar sobredimensionats per evitar escassetat de recursos ( és allò de preu per preu sabates grosses ). Per tant ens podem trobar amb un problema a l’hora de definir els recursos reals que estem usant per fer el pressupost d’aquest cost en un proveïdor extern.

Per altra banda ens podem trobar amb proveïdors on la llista de preus no sigui senzilla d’interpretar i per tant de realitzar-ne els càlculs, per exemple podem trobar costos com ara: “0.0005€ per transacció d’escriptura a la base de dades” aquest tipus de cost és tècnicament impossible de saber a priori sense la realització d’un estudi molt a fons de l’aplicació.

L’ús que podem donar al núvol, depèn evidentment de cada empresa. En l’actualitat el núvol ja no és una aposta arriscada i tecnològicament innovadora en els conceptes bàsics és una tecnologia madura i en constant evolució.

Així doncs la decisió de migrar els serveis al núvol ja no és un tema de risc, d’aposta, sinó de realitat. De tota manera tampoc és veritat que les empreses que no usen serveis al núvol estan perdent competitivitat. Usar el núvol és, o hauria de ser, una opció estratègica i no una moda. Determinats serveis és possible que siguin més efectius gestionats de manera interna que no pas en un núvol perquè representen el nucli del negoci i per tant és més important la personalització i l’especialització interna de l’empresa que no pas l’ús del núvol.

Una empresa determinada empresa que desenvolupa aplicacions pot necessitar tenir els coneixements del funcionament d’aquesta aplicació i la infraestructura que la manté internalitzats. Una empresa diferent, amb el desenvolupament d’un tipus d’aplicació diferent pot només necessitar tenir internalitzat el coneixement sobre l’aplicació que desenvolupa i no el de la infraestructura. En qualsevol cas el programari auxiliar per a l’empresa ( gestió de projectes, ERP, CRM, gestió de versions, ... ) el pot externalitzar cap a un servei de núvol de tipus SaaS.

Així la migració a serveis núvol no ha de ser completa, és sempre una qüestió estratègica de cadascuna de les empreses que ha de respondre a la pregunta: On genero valor? i actuar en funció d’aquesta resposta.